Teoria del coneixement (2a. Ed.)

El conreu sistemàtic de problemes relatius al coneixement humà és una característica substantiva del pensament modern. Tanmateix, històricament, la tradició filosòfica a les universitats espanyoles s'ha mostrat molt deficitària en aquest camp. La introducció de l'epistemologia moderna, i de la modernitat en general, en el pensament espanyol ha estat un procés complex i ple d'entrebancs. A partir dels anys setanta del segle XX es va iniciar, però, un període de renovació molt intens que va canviar radicalment el panorama. En l'àmbit de la teoria del coneixement, l'aportació de Josep Lluís Blasco hi va ser de les més destacades. En aquest llibre s'ofereix una aproximació sistemàtica als problemes filosòfics que planteja el coneixement humà. Dividit en cinc grans apartats que recullen els temes més importants de l'epistemologia actual -mètode, definició i possibilitats de coneixement, justificació, base empírica del coneixement i relació entre semàntica i epistemologia-, s'adreça als estudiants de l'àmbit de les humanitats, però també de les ciències bàsiques i, més enllà, a un públic general interessat en els problemes epistemològics.

PRESENTACIÓ

PRESENTACIÓ A LA SEGONA EDICIÓ

PRIMERA PART

EL MÈTODE EN EPISTEMOLOGIA

Capítol 1. El problema del mètode

Capítol 2. El naturalisme

Capítol 3. El transcendentalisme

Capítol 4. L’anàlisi

SEGONA PART

EL PROBLEMA DEL CONEIXEMENT

Capítol 5. Què és el coneixement? .

5.1 La definició clàssica de coneixement

5.2 El problema Gettier

5.3 Solucions del problema Gettier

5.4 Els casos Gettier reexaminats

5.5 Altres expressions de coneixement

5.6 L’especialització del terme coneixement

5.7 Però no cal desesperar: la necessitat de la justificació

Capítol 6. És possible el coneixement? El problema de l’escepticisme

6.1 Descartes i l’epistemologia moderna

6.2 Del cartesianisme a l’epistemologia contemporània

6.3 La hipòtesi dels cervells a la cubeta

6.4 Les conseqüències de la hipòtesi escèptica

6.5 Escepticisme i justificació

TERCERA PART

EL PROBLEMA DE LA JUSTIFICACIÓ

Capítol 7. El fonamentalisme

7.1 La concepció arquitectònica del coneixement

7.2 El rebuig del regrés infinit i del cercle viciós

7.3 Distinció de dos tipus de creences

7.4 Altres fonamentalismes

Capítol 8. El coherentisme

8.1 Què és la coherència

8.2 Crítiques al coherentisme

8.3 Coherència i experiència

Capítol 9. Internisme/externisme

9.1 Avantatges i inconvenients de l’externisme

9.2 Avantatges i inconvenients de l’internisme

9.3 Internisme i externisme de la justificació i del coneixement

QUARTA PART

LES FONTS DEL CONEIXEMENT EMPÍRIC

Capítol 10. El problema epistemològic de la percepció

10.1 El fenomenisme

10.2 La teoria causal

10.3 Crítica dels sense-data

10.4 Cap a un realisme directe

Capítol 11. La inducció

11.1 El problema de la justificació de la inducció: el trencaclosques

de Hume

11.2 Hempel i la paradoxa dels corbs

11.3 Goodman i el problema de la projectabilitat

11.4 El mètode hipoteticodeductiu

11.5 La inferència de la millor explicació

CINQUENA PART

SIGNIFICAT I CONEIXEMENT

Capítol 12. El problema del significat

Capítol 13. Termes, enunciats, teories

Capítol 14. El dualisme analític/sintètic

Bibliografia