+34 96 386 41 15

PUV - Publicacions Universitat València

Teatro, religión y sociedad

(Acción Teatral de la Valldigna V)

José Monleón, Nel Diago, eds.

ISBN: 978-84-370-6188-7

Matèria: filologia

Submatèries: altres

Idioma: castellà

Any ed.: 2006

Enquadernació: rústica

Format: 13,5 x 19 cm.

Pàgines: 264 pp.

El text "Teatro, religión y sociedad" recull les ponències presentades al V Encontre Internacional de Dramatúrgia de la Valldigna, que se celebrà a València i la Valldigna entre els dies 20 i 23 de juny del 2004, i en el qual van participar autors i directors teatrals nacionals i estrangers amb el propòsit de debatre sobre el tema que dóna títol al llibre.
Amb la participació d'autors, directors i teòrics del fet teatral, les ponències presenten una reflexió entorn de les maneres com el teatre contemporani aborda l'aprehensió dels temes que donen títol al text des de diferents poètiques i models d'expressió, i sembla que els diversos articulistes arriben a la conclusió que no existeixen estètiques privilegiades o superiors, sinó que els creadors i els pensadors tendeixen a apostar, en aquests darrers temps, per la investigació, per la recerca, per la reflexió; creadors i pensadors que assumeixen riscos, que encerten o s'equivoquen, que podran connectar amb un públic nombrós o escàs, però que no obliden mai el paper social del teatre.

Disponibilitat: En existències

12,00 €

Sinopsi

Detalles

El text "Teatro, religión y sociedad" recull les ponències presentades al V Encontre Internacional de Dramatúrgia de la Valldigna, que se celebrà a València i la Valldigna entre els dies 20 i 23 de juny del 2004, i en el qual van participar autors i directors teatrals nacionals i estrangers amb el propòsit de debatre sobre el tema que dóna títol al llibre. Amb la participació d'autors, directors i teòrics del fet teatral, les ponències presenten una reflexió entorn de les maneres com el teatre contemporani aborda l'aprehensió dels temes que donen títol al text des de diferents poètiques i models d'expressió, i sembla que els diversos articulistes arriben a la conclusió que no existeixen estètiques privilegiades o superiors, sinó que els creadors i els pensadors tendeixen a apostar, en aquests darrers temps, per la investigació, per la recerca, per la reflexió; creadors i pensadors que assumeixen riscos, que encerten o s'equivoquen, que podran connectar amb un públic nombrós o escàs, però que no obliden mai el paper social del teatre.