Sangre azul

En l'Espanya dels anys 50, un greu incident ocorregut al si d'una família noble de València va culminar amb l'internament dels protagonistes en el Sanatori psiquiàtric penitenciari de Carabanchel. Mig segle després, un psiquiatra, testimoni en la seua adolescència dels últims dies de la principal encausada, mostra els resultats de la seua investigació, després d'haver tingut accés al sumari judicial i al seu entorn més proper. Més enllà de l'escàndol i les polèmiques que aquell fet macabre va provocar en les pàgines de successos o entre els professionals de la medicina i el dret, aquesta obra, mereixedora del XXVI Premi d'Assaig Juan Gil-Albert, centra l'atenció en la reconstrucció psicobiogràfica de l'aristòcrata, que el seu esdevenir resulta molt més interessant alhora que imprescindible per a comprendre la seua història clínica.

Cándido Polo Griñán (Albacete, 1951) és llicenciat en Medicina i en Filosofia per la Universitat de València, on també va cursar estudis de tercer cicle en Sociologia i Antropologia Social. Després de la seua formació com a MIR a l’Hospital Psiquiàtric de Bétera, va desenvolupar la seua carrera en els serveis de salut mental de València, des d’on va contribuir activament a renovar el règim dels asils i implantar la psiquiatria comunitària. Les seues publicacions sobre història de la psiquiatria i representació sociocultural de les malalties mentals comparteixen una orientació humanística i interdisciplinària, entre les quals es poden destacar ‘Crónica del manicomio. Prensa, locura y sociedad (AEN, 1999) i ‘Sangre azul. Vida y delirio de Margarita Ruiz de Lihory’ (PUV, 2010), Premi d’Assaig Juan Gil-Albert. En 2021 va obtenir el Premi d’Assaig de la Institució Alfons el Magnànim por ‘Bogeria i salut mental a València. El manicomi de Jesús’, i va ser un dels comissaris de l’exposició ‘La Nau dels bojos. Una odissea de la desraó (1490-2022)’, el catàleg del qual va ser guardonat per la Xarxa Vives amb el Premi al Llibre Millor Editat (Universitat de València, 2022).