Republicanas

El republicanisme blasquista valencià fou, sens dubte una de les millors demostracions d'aquesta cultura política que, en la València de canvi de segle aconseguí de mobilitzar -i no només mobilitzar sinó també culturitzar- amplis sectors populars en un bloc social on hi estaven presents des de les classes treballadores a la petita burgesia. Un moviment, per primera vegada, de masses, les masses del nou segle XX, articulades al voltant d'un ideari modernitzador il·lustrat, democratitzador i laic. Així, les dones republicanes anaren articulant un progressiu qüestionament del model de feminitat domèstica, des de la seua progressiva implicació en les activitats educatives, culturals, organitzatives, informatives i de vida política més estricta, de tal manera que les seues pràctiques de vida, privades i públiques alhora, anaren obrint espais per a la incorporació de les dones als drets i llibertats ciutadanes. El llibre de la professora Sanfeliu mostra amb detall aquest procés, perquè analitza el republicanisme des de la perspectiva de la construcció d'identitats de gènere, i des de la investigació d'allò que va representar en la història de la ciutadania, especialment en la història de la ciutadania femenina i en la formació històrica dels feminismes a l'estat espanyol.

ÍNDICE
PRÓLOGO por Ana M. Aguado
INTRODUCCIÓN
I. CONTEXTO HISTÓRICO
II. EL PERIÓDICO EL PUEBLO
III. REPRESENTACIONES Y PRÁCTICAS DE LA IDENTIDAD MASCULINA
1. Nuevas identidades masculinas
2. La conciencia individual, guía de las acciones
3. Autonomía personal y vida política
4. El ocio masculino
IV. LAS PARADOJAS EN LOS PRIMEROS AÑOS DEL BLASQUISMO RESPECTO A UN PROYECTO AUTÓNOMO DE IDENTIDAD FEMENINA
1. Belén Sárraga y la Asociación General Femenina
2. Las madres. Otra legitimación de la noción de «igualdad» masculina
3. La relación de las mujeres con la política. Una visible ironía
V. LA FAMILIA REPUBLICANA: UN ENCUENTRO ENTRE POLÍTICA Y PRIVACIDAD
1. La presencia de las mujeres en los actos convocados por el blasquismo
2. Cambios en torno a las mujeres y a la vida familiar
3. Entierros, registros de los hijos y matrimonios civiles
4. Las relaciones amorosas. Un ámbito de diferenciación política
5. Oposiciones políticas y mujeres en competencia
VI. REPRESENTACIONES Y PRÁCTICAS DE LA IDENTIDAD FEMENINA
1. El ideal de mujer republicana. Un camino hacia la política
2. El trabajo femenino
3. Las escuelas laicas. El protagonismo de las mujeres que trabajaban en el ámbito de la educación
4. Anticlericalismo, mujeres y vida familiar
EPÍLOGO
APÉNDICE DOCUMENTAL
BIBLIOGRAFÍA