Pier Paolo Pasolini

Desesperat intèrpret de la mutació social d'Itàlia, Pasolini ha tractat ininterrompudament de comunicar amb la seua obra el fonament de la seua herètica transgressió, però sobretot dels seus somnis impossibles, del seu ser com a poeta. Amb rigor metodològic i analític, a través d'un detallat estudi dels seus escrits publicats en vida o pòstums, Martellini signa un dens retrat de l'últim intel·lectual del segle passat. La crítica lúcida i apassionada que Pasolini escomet a través d'una obra de registres complexos, des de la reivindicació poètica de la llengua friülana, fins a una filmografia vigorosa i incòmoda, passant per les tribunes de la premsa i l'assaig, posava al descobert les misèries d'una societat remodelada pel neocapitalisme, un escenari que en l'actualitat no ha fet més que agreujar-se, restituint una sorprenent actualitat a les idees de Pasolini.

Índice

I.          Entre Bolonia y el Friuli

II.         Poesías de Casarsa y los otros poemas friulanos

III.       Architrave – Il Setaccio

IV.       La actividad literaria en Casarsa: Stroligut y la «Academiuta»

V.         Tras la guerra: Del Diario – El sueño de una cosa – Actos impuros – Amado mío Romans

VI.       Los hechos de Ramuscello y la huida

VII.      En Roma: El ruiseñor de la Iglesia católica

VIII.     Los modelos lingüísticos de la narración

IX.       El «ciclo» romano: Chicos del arroyo – Una vida violenta – Alì el de los ojos azules e Historias de la ciudad de Dios

X.        Officina – Las cenizas de Gramsci

XI.       Los ensayos críticos de Pasión e ideología

XII.      Los años de Las bellas banderas y La religión de mi tiempo

XIII.     Pasolini director: Accattone – Mamma Roma – La ricotta

XIV.     Poesía en forma de rosa

XV.      El evangelio según san Mateo – San Pablo – Pajaritos y pajarracos – El padre salvaje

XVI.     Entre el cine y el teatro: entre psicoanálisis y mito. Teorema – El Manifiesto para un nuevo teatro

XVII.   El caos – El herético – El sesenta y ocho

XVIII.  El cine de poesía – Transhumanar y organizar

XIX.    La Trilogía de la vida – Calderón – La divina mímesis

XX.      Los escritos «corsarios» y «luteranos»

XXI.    Salò – Descripciones de descripciones – Volgar’eloquio

XXII.   Después de 1975: las Cartas – El pórtico de la muerte

XXIII.  Petróleo – La tesis de licenciatura

XIV.     Blasfemia – Las películas de los otros

Bibliografía