+34 96 386 41 15

PUV - Publicacions Universitat València

Índex del llibre:

Pero, ¿es esto arte?

El valor del arte y la tentación de la teoría

B. R. Tilghman

Traducció: Salvador Rubio

Col·lecció: Estètica&Crítica, 21

ISBN: 978-84-370-6198-6

Matèria: art

Submatèries: teoria i ensenyament

Idioma: castellà

Coeditor: Fundació General de la Universitat. Patronat Martínez Guerricabeitia

Any ed.: 2005

Enquadernació: rústica

Format: 16 x 20 cm.

Pàgines: 256 pp.

La filosofia de l'art és important perquè l'art és important. Un dels propòsits d'aquest llibre és, en paraules del seu autor, «mostrar que bona part de la filosofia de l'art no ha sigut pensada amb claredat». Són les tècniques d'investigació filosòfica que es poden aprendre de Wittgenstein les que permeten reconèixer les confusions en la filosofia de l'art recent i mostrar en què consisteixen.

Disponibilitat: En existències

15,00 €

Sinopsi

Detalles

La filosofia de l'art és important perquè l'art és important. Un dels propòsits d'aquest llibre és, en paraules del seu autor, «mostrar que bona part de la filosofia de l'art no ha estat pensada amb claredat». Són les tècniques d'investigació filosòfica que es poden aprendre de Wittgenstein les que permeten reconèixer les confusions en la filosofia de l'art recent i mostrar a què consisteixen, i són alguns aspectes més aviat abandonats de la seua obra els que ens permeten una millor comprensió de què és allò que genera aquestes ensopegades filosòfiques". Aquest assaig se centra en la pròpia paraula art i en alguns dels molts intents de formular-ne una definició filosòfica i d'assolir així una comprensió teòrica de l'art. La pregunta principal és, per tant, la tradicional "Què és art?". Si bé en la primera meitat del segle XX, els especialistes en estètica i els filòsofs de l'art no tenien dubte que unes de les tasques capitals, si no la tasca capital, de la seua disciplina era respondre la pregunta amb una definició o teoria general de l'art, aquesta suposició sobre la funció capital de l'estètica es va qüestionar els anys cinquanta, en gran part a partir de les Investigacions filosòfiques de Wittgenstein (1953). I des d'aleshores ha hi hagut noves onades d'assajos sobre teoria i definició. Com ens recorda Salvador Rubio, traductor i editor d'aquesta magnífica versió, Tilghman s'inclina per una concepció terapèutica (en el sentit wittgenstenià del terme): la funció de l'estètica, en tant que filosofia, és detectar i desfer els malentesos que ens impedeixen comprendre adequadament l'art.