Pensar la medicina amb la història

La història de la medicina ha experimentat una gran transformació durant les darreres dècades. Se n’han ampliat els temes, els personatges i els espais. S’hi han introduït noves fonts, ha augmentat el nombre de professionals i també se n’han ampliat els itineraris formatius, tant des de l’àrea de la biomedicina com de la història, l’antropologia o la sociologia. Finalment, i en part com a resultat d’aquests canvis, n’han sorgit nous públics lectors, des de personal sanitari i estudiants de medicina fins a associacions de pacients, grups d’activistes o ciutadania en general. Tots aquests canvis s’han fet ben palès durant els anys de la pandèmia ocasionada per la COVID-19. La professora María José Báguena Cervellera (1956-2021) ha estat testimoni i protagonista d’aquests canvis al llarg dels més de quaranta anys de dedicació plena a la història de la medicina. Els seus treballs giren al voltant de temes com la història de les malalties, les epidèmies, les vacunes, la higiene o la medicina valenciana, entre molts altres. Aquests temes poden rastrejar-se en els capítols següents, perquè aquest llibre col·lectiu és la continuació d’un llarg diàleg entre els autors i les autores i la professora Báguena. Així, oferim un panorama de les noves tendències en història de la medicina, les quals María José Báguena va contribuir a potenciar amb una gran quantitat de publicacions acadèmiques, tesis dirigides i múltiples activitats docents i divulgatives. Les autores i els autors d’aquests capítols mostren així el seu reconeixement i estima a la seua difunta companya a través de petites mostres de les seues investigacions més recents. Els capítols dialoguen amb la tradició històrico-mèdica valenciana que María José Báguena va conrear amb la doble perspectiva procedent del seu íntim coneixement de les tècniques tradicionals i l’assimilació creativa de les noves corrents historiogràfiques. Per aquesta raó, a més d’un petit homenatge pòstum a María José Báguena, aquest llibre és també una introducció a les diverses formes de pensar i escriure la història de la medicina durant les primeres dècades del segle XXI.

Carmel Ferragud Domingo  és professor d’Història de la Ciència i membre de l’Institut Interuniversitari López Piñero (Universitat de València). Les seues línies d’investigació s’han centrat en la pràctica de la medicina i l’albeiteria, així com en l’estudi sociològic dels practicants de la medicina a partir de prosopografies. Entre les seues publicacions destaquen ‘Medicina i promoció social a la baixa edat mitjana’ (CSIC, 2005), ‘La cura dels animals: menescals i menescalia a la València medieval’ (Afers, 2009) i ‘L’hospital, la dona i el capellà: Sant Andreu de Mallorca (1230-1445)’ (Afers, 2022).

José Ramón Bertomeu Sánchez  és professor d’Història de la Ciència i membre de l’Institut Interuniversitari López Piñero (Universitat de València). Ha centrat la seua investigació en la història social i cultural de la ciència, la tecnologia i la medicina, amb especial atenció a la química i la toxicologia dels segles XIX i XX. És autor de llibres com ‘La revolución química’ (PUV, 2006), ‘Venenos, ciencia y justicia’ (PUA, 2015) o ‘Tóxicos: pasado y presente’ (Icaria, 2021).

Introducció

Les barberies i la música a València en temps medievals

Alvocats valencians: una llarga i no massa coneguda història (1564-1780)

El otro derrotero de Balmis. La pasión de un ilustrado por la ciencia

¿Miasma versus contagio? Controversias médicas sobre causas y prevención de epidemias en la España de la segunda mitad del siglo xix

Un proyecto internacional para la formación de salubristas en Europa

La enfermería femenina en la batalla de Teruel (1937–1938): entre el frente y la retaguardia republicana

Mujeres e innovación en el ámbito de los cuidados en salud en la España contemporánea

Plaguicidas, intoxicaciones y regulaciones durante los primeros años de la dictadura franquista: el envenenamiento colectivo de Pradoluengo (1946)

Respuestas científico-políticas frente a la poliomielitis y la covid-19: el desarrollo y la aplicación de vacunas contra dichas enfermedades

Popularización médica y medicalización durante el tardofranquismo: las guías médicas del hogar

De la disciplina a la ultradisciplina Memòria i història en el desenvolupament de la biologia molecular