Normativitat, (re)estandardització i glotopolítica

Noves mirades des de la sociolingüística catalana

Miquel Àngel Pradilla Cardona

Colección: Biblioteca Lingüística Catalana, 36

ISBN: 978-84-1118-295-9

Materia: filología

Submaterias: filología catalana

Idioma: catalán

Año ed.: 2024

Encuadernación: rústica

Formato: 14 x 21 cm

Páginas: 300

15,00 €

Disponible en formato electrónico:

Sinópsis

Detalles

El despertar de la ideología y del multilingüismo es una novedad en los estudios sobre la estandarización lingüística desde el inicio del milenio. Una ojeada al mundo de las lenguas actual nos lleva a constatar la aparición de nuevos regímenes de normatividad. Se trata de propuestas que no rehúyen la dimensión sociopolítica de la estandarización, que reivindican el empoderamiento de grupos sociales (e incluso del mismo individuo) al margen de las élites, a la vez que asumen la presencia de otras lenguas en unos entornos comunicativos más complejos. Se observan indicadores de cambio en un mundo donde la teoría de la estandarización continúa teniendo una vigencia muy destacada. Los nuevos planteamientos nos llegan en el contexto sociológico de la posmodernidad. Será fundamental, pues, evaluar la adecuación antes de proyectarlos sobre ecosistemas de gran debilidad funcional como los que ofrecen las lenguas minorizadas, una condición que en grados diversos caracteriza a la constelación de comunidades de habla que conforma la lengua catalana.

Biografía

Miquel Àngel Pradilla Cardona  (Rossell, Baix Maestrat) es catedrático de Sociolingüística Catalana en el Departament de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili. Desde 2005 es miembro numerario de la Secció Filològica del Institut d’Estudis Catalans. Entre 2019 y 2022 presidió la Societat Catalana de Sociolingüística. Sus ámbitos de investigación preferentes son la sociolingüística variacionista y la sociología del lenguaje. Es autor de una extensa nómina de artículos académicos y de varios libros, entre los cuales destacan ‘La tribu valenciana. Reflexions per a una sociolingüística del conflicte’ (2008), ‘De política i planificació lingüística. Mirades contemporànies a l’ecosistema comunicatiu català’ (2011) y ‘La catalanofonia. Una comunitat del segle XXI a la recerca de la normalitat lingüística’ (2015). Recientemente ha sido coautor y coordinador de la obra ‘Catalan Sociolingüístics. State of the Art and Future Challenges’ (2022).

Indice

Indice

PRÒLEG

INTRODUCCIÓ

I. QÜESTIONS EPISTEMOLÒGIQUES

1. L’estandardització lingüística: la dinamicitat d’un concepte calidoscòpic

1. Estàndard, un terme de significació dinàmica

2. Norma i variació lingüístiques

3. Vigència i avaluació crítica del model d’Einar Haugen

4. Normativitat i estandardització en l’entorn sociològic de la modernitat

5. Nous desenvolupaments: desestandardització i demotització

6. Ideologies de l’autoritat lingüística: anonimat i autenticitat

Bibliografia de referència

2. L’estandardització de les llengües minoritzades: el repte de la tria del model

1. Llengües minoritàries i llengües minoritzades

2. Ideologies de l’homogeneïtat i l’heterogeneïtat

3. L’estandardització de les llengües minoritzades

4. La tria del model

Bibliografia de referència

3. Diasistematicitat vs. pluricentrisme. Una aproximació a la lingüística de les varietats alemanya

1. Introducció

2. La lingüística de les varietats alemanya

2.1 La petjada estructuralista en la lingüística de les varietats

2.2 La immediatesa i la distància comunicativa de la variació lingüística: la variació concepcional o situacional

3. Diasistematicitat vs. pluricentrisme

4. Corol·lari

Bibliografia de referència

II. EL PROCÉS D’ESTANDARDITZACIÓ DE LA LLENGUA CATALANA

4. Reflexions sobre el procés d’estandardització de la llengua catalana: de Polanco (1984) a l’actualitat

1. El marc sociolingüístic

2. Definició i evolució del model

3. El debat contemporani

Bibliografia de referència

5. Comunicació vs. demarcació. La gestió de la variació lingüística en la varietat formal de la ll engua catalana

1. Introducció

2. La categorització de la variació lingüística

3. El procés d’estandardització de la llengua catalana

3.1 L’estandardització de les llengües subordinades

3.2 L’establiment de la norma

4. Comunitat lingüística i model referencial

4.1 Consideracions preliminars

4.2 Els factors simbolicoactitudinals. El protagonisme contemporani del criteri de la consciència dels parlants

4.3 El factor interaccional. El valor comunicatiu de les llengües

5. Corol·lari

Bibliografia de referència

6. L’estandardització de la llengua catalana: la modelització de la varietat formal a l’ensenyament

1. Introducció

2. Consideracions preliminars

2.1 La comunitat lingüística: l’altra cara de la moneda de l’establiment d’un model formal

2.2 La condició de llengua minoritzada i el tractament singular que requereixen els processos d’estandardització de les llengües subordinades

2.3 Els nous factors contemporanis de la comunicació: la societat xarxa i la consegüent desterritorialització de la comunitat lingüística

2.4 Els nous parlants, un nou focus d’atenció a l’hora d’establir l’itinerari d’assoliment de la varietat formal

3. Teories gramaticals i ensenyament de llengües

3.1 Norma i variació en els corrents lingüístics contemporanis

3.2 Els enfocaments comunicatius: una aproximació a la seua didàctica

4. El procés d’estandardització de la llengua catalana

5. A manera de conclusió

Bibliografia de referència

7. L’univers calidoscòpic de la sociolingüística de la variació en l’àmbit de la llengua catalana

1. La «socialització» de la lingüística

2. La sociolingüística de la variació

3. Els treballs sobre fenòmens variables de la llengua catalana

3.1 L’ortodòxia variacionista: el vèrtex sociolingüístic

3.1.1 Estudis sobre fenòmens variables

3.1.2 Consideracions teoricometodològiques

3.2 La presència del variacionisme en els vèrtexs històric, pragmàtic i geolingüístic

3.2.1 El vèrtex històric

3.2.2 El vèrtex pragmàtic

3.2.3 El vèrtex geolingüístic

4. Conclusions

Bibliografia de referència

III. IDENTITAT LINGÜÍSTICA I ESTANDARDITZACIÓ

8. Identitat lingüística i estandardització. Els camins sinuosos cap a la modelització de la varietat formal valenciana

1. Introducció

2. L’estandardització de les llengües subordinades

3. El cas valencià

3.1 Dinàmica glotopolítica

3.2 Els models lingüístics en competència al País Valencià

3.2.1 Els pols extrems: model secessionista vs. Model català

3.2.2 El debat contemporani: model autonomista vs. model convergent

4. Epíleg: a la recerca d’una comunitat comunicativa

Bibliografia de referència

9. De fronteres administratives i límits geolectals. La cruïll a lingüística valencianocatalana (i aragonesa)

1. Introducció

2. Estatus dialectal de la cruïlla valencianocatalana (i aragonesa). Perspectiva dialectològica i geolingüística

3. Consideracions des de la sociolingüística

4. La varietat estàndard: per un model formal tortosí transfronterer

Bibliografia de referència

IV. EL DIASISTEMA LUSO-BRASILER

10. La gestió normativa de la llengua portuguesa. A proximació glotopolítica

1. Introducció

2. Portugal: la nostàlgia de l’imperi

3. El Brasil: un gegant amb peus de fang

4. Lusofonia: utopia o quimera?

5. La gestió normativa

6. Conclusions

Bibliografia de referència

Citación

Pradilla Cardona, M. . [Miquel Àngel] (2024). Normativitat, (re)estandardització i glotopolítica. Noves mirades des de la sociolingüística catalana. Universitat de València.

Pradilla Cardona, Miquel Àngel. Normativitat, (re)estandardització i glotopolítica. Noves mirades des de la sociolingüística catalana. Universitat de València, 2024.

PRADILLA CARDONA, Miquel Àngel. Normativitat, (re)estandardització i glotopolítica. Noves mirades des de la sociolingüística catalana. Valencia: Universitat de València, 2024. ISBN 978-84-1118-295-9.

Pradilla Cardona, Miquel Àngel. Normativitat, (re)estandardització i glotopolítica. Noves mirades des de la sociolingüística catalana. Valencia: Universitat de València; 2024. 300 p.

Copiar al portapapeles