Sinópsis
Detalles
Wittgenstein, separándose de la tradición, no practicó nunca una filosofía narrativa, discursiva o argumentativa, sino que empleó el comentario breve, la observación lacónica, el ejemplo o el contraejemplo, el apotegma, el aforismo... Esta manera rota de escribir no solo genera el problema de cómo leer sus escritos –una lectura lineal no es nunca aclaratoria–, tiene también la consecuencia de que no se puede presentar su filosofía usando su estilo. Si se quiere explicar Wittgenstein, es insoslayable adoptar un formato narrativo, discursivo y, a veces, argumentativo, es decir, hay que ser wittgensteinianos no a la manera de Wittgenstein.
Biografía
Antoni Defez es profesor de Filosofía en la Universitat de Girona. Ha publicado los ensayos ‘Música i sentit. El cas Wittgenstein’ (2008), ‘Realisme i nació. Un assaig de filosofia impura’ (2009), ‘Assumptes pendents. Set qüestions filosòfiques d’avui’ (2011), ‘Fronts oberts. Quatre estudis sobre Russell, Heidegger i Wittgenstein’ (2020), ‘Els arbres de Berkeley. El problema del món extern en l’empirisme clàssic’ (2020) y ‘De la pròpia veu a la veu pròpia’ (2022). Es autor también de los poemarios ‘Pas insomne’ (2003), ‘Els haikus de Ciutat Vella’ (2005), ‘La fam del guepard’ (2005), ‘L’arc de la mirada’ (2007), ‘Incert moviment’ (2009) y ‘Metralla esparsa’ (2014).
Indice
Indice
Prefaci
Abreviatures del corpus citat
1. Que els pensaments quedin en calma
2. La ciutat ideal
3. La ciutat real
4. La vida del llenguatge
5. El miratge de l’instant
6. Viure entre certeses
7. ¿És real la realitat?
8. Llenguatges privats
9. Privat - públic
10. Aquesta complicada forma de vida