Música y literatura. El órgano en la literatura francesa del s. XIX

L'orgue, instrument mil·lenari, viu. Al caliu del Romanticisme, novetats tècniques i estètiques. Quins modes té la literatura de representar aquest instrument en les seues funcions novel.lístiques o en la seua poesia? El grup d'investigació de Literatura Francesa del Departament de Filologia Francesa i Italiana ha volgut indagar el sentit de la presència musical de l'orgue a través de textos literaris que recorren gran part de segle XIX. D'aquesta manera, i partint de la realitat mateixa d'aquest instrument, el lector podrà tenir una visió més general sobre la distancia variable dels escriptors respecte el món de la música, i les projeccions més o menys imaginaries que al voltant de l'orgue es generen.

ÍNDICE
Prólogo
El órgano, un nuevo instrumento para el romanticismo
Vicente Ros
La tierra madre. Imaginario del órgano y literatura en el siglo XIX
Alain Verjat
Chateaubriand et les grandes orgues du christianisme
Michel Delon
El órgano en L’Histoire des Treize de Balzac
Inmaculada Linares
El imaginario del órgano en La Comédie Humaine
Ana Monleón
L’écheveau de la fugue, poétique de Jules Laforgue
Lola Bermúdez
Le sourire et le cri. Sur l’esthétique de Laforgue
Elena Real
Órgano y universo sonoro en El Sueño de Emile Zola
Evelio Miñano
El órgano en Bel-Ami de Maupassant
Elena Moltó
Entre realismo y fantástico: el órgano de Kalfermatt en el cuento de Jules Verne: M. Ré-Dièze et Melle Mi-Bémol
Claude Benoit
El Fantasma, la Voz y el Organo (sobre Le Fantôme de l’Opéra de Gaston Leroux)
Dolores Jimenez
Le Fauteuil Hanté de Gaston Leroux, o de cómo la Académie Française se puede morir de música
Juli Leal
L’orgue dans le roman français du XIXème siècle
Yves-Alain Favre