Sinopsi
Detalles
Aquest número, coordinat per Anna Albiach-Serrano, analitza des de diverses perspectives la gran variabilitat de comportament dels primats no humans i els processos cognitius que es troben a la base. El monogràfic ha comptat amb la participació de: David R. Begun, qui fa una aproximació general a l’evolució de la intel·ligència dels primats a través d’allò que les restes fòssils ens permeten conèixer; Federica Amici ens acosta als reptes i les oportunitats que impliquen els comportaments socials en els primats, qüestió que també aborda Anna Albiach-Serrano, en concret, en els rols de cacera. Per la seua banda, Alba Motes-Rodrigo indaga en els orígens de la cultura acumulativa humana a partir dels experiments amb primats; i finalment, Catarina Casanova i Susana Costa mostren la necessitat de comptar amb les comunitats locals per a garantir la conservació dels primats en les àrees protegides. Per tancar l’especial, Mètode entrevista Tomàs Marquès-Bonet, biòleg evolutiu, qui ens parla de la recerca que fa al seu laboratori, dedicat principalment a l’anàlisi i comparació del genoma dels primats. La portada del número i els separadors interiors són il·lustracions del primatòleg i etòleg Jordi Sabater Pi (1922–2009). En la secció de Metodart, Toni Pou reflexiona sobre com aquest emprava el dibuix com a part del seu treball de camp i de recerca.
El número dedica també un dossier, coordinat per Jordi Marín i Monfort, a un tema de força actualitat: el col·lapse civilitzatori al qual semblem abocats si no actuem i fem front a la crisi climàtica, energètica i de materials. En el dossier participen Ferran Puig Vilar, Marta G. Rivera Ferre, Antonio Valero i Alicia Valero. Aquesta part es tanca amb una entrevista amb l’antropòloga i activista ecofeminista, Yayo Herrero. A més, Joan Mayol destaca la progressiva destrucció que ha patit l’Horta de Ciutat de Mallorca, i Oleg Beyda i Ivan Petrov ens descobreixen la figura del Dr. Hans Beutelspacher, químic, professor a la Universitat de Königsberg i actiu col·laborador del règim nazi. Finalment trobem diverses recomanacions de lectures de caràcter divulgatiu, així com les seccions habituals que ens ajuden a reflexionar sobre l’actualitat científica.
