Malalties i remeis

A partir de l’estudi exhaustiu de la correspondència epistolar que conté la col·lecció Monumenta Borgia, Francesc Devesa ens ofereix una anàlisi sistemàtica de les notícies sobre malalties ordinàries, epidèmies, lesions per violència, danys per catàstrofes naturals o guerres i un llarg etcètera que inclou els aspectes curatius, amb medicaments i procediments mèdics, o preventius, sense deixar de banda els hospitals i els «agents sanitaris», de metges a barbers. Una panoràmica de la medicina renaixentista que també descriu el punt de vista del pacient o de les persones pròximes, una de les quals és precisament el protagonista principal de la documentació analitzada: Francesc de Borja. El darrer gran personatge de la universal nissaga valenciana conta, en primera persona, les seues vivències. Des de la seua joventut cortesana i des dels llocs de responsabilitat com a lloctinent de Catalunya, duc de Gandia, jesuïta i general de la Companyia, Borja no sols comenta les seues xacres habituals i malalties greus sinó que, per la seua dedicació a la salut dels altres, aporta un testimoni valuós de la sanitat de l’època.

Francesc i Devesa Jordà  (Oliva, 1948), metge jubilat, és autor de diversos treballs clínics publicats en revistes de la seua especialitat (medicina digestiva) i d’altres sobre medicina popular. Els darrers anys, la seua curiositat i el gust per la història l’han dut a l’estudi de la salut al segle XVI, fruit del qual va ser el treball «La salut a la col·lecció Monumenta Borgia», que va merèixer el premi Röel 2013 de l’Institut Mèdic Valencià, i que culminà en la publicació de ‘Malalties i remeis. La salut en la correspondència de Francesc de Borja’ (València, PUV, 2018). En el present llibre, Devesa ens ofereix un estudi de la salut a partir d’un nou epistolari del cinc-cents, el d’Hipòlita Roís de Liori i Estefania de Requesens, editat per Eulàlia de Ahumada en la col.lecció Fonts Històriques Valencianes (València, PUV, 2003).

ÍNDEX
PRÒLEG
INTRODUCCIÓ
I. LA SALUT I LES FORMES DE PERDRE-LA
1. CARACTERÍSTIQUES DELS DOCUMENTS MB
2. L A SALUT ALS MB. UN PERFIL FEMENÍ DISTINT?
3. ESTAR SA O MALALT: TOTES LES GRADACIONS DEL GRIS
4. NÀIXER I MORIR
5. L A NATURALESA PERSONAL: COMPLEXIONS I TEMPERAMENTS
6. MALALTS I MALALTIES
6.1 Febres contínues i cícliques
6.2 Malalts del pit, tísics, hèctics i gent que tira sang
6.3 La digestió i els seus òrgans
6.4 Gota, reuma i ciàtica
6.5 Traumatismes i accidents
6.6 Malalties de la boca, orella i ulls
6.7 Malalts del cor o de l’ànima?
6.8 Mals de cap, tremolors i paràlisis
6.9 Les malalties mentals
6.10 Lesions externes conegudes i alguna malaltia emergent
6.11 La sang i el fluix
6.12 Mals de pedra, orina i ronyó
6.13 De la fisiologia a la patologia: embaràs i part
6.14 Altres malalties de les dones
7. L A VIOLÈNCIA CONTRA LA SALUT
7.1 El Mediterrani, un mar perillós
7.2 Comptes i baralles al Regne de València
7.3 Bandolers i justícia a Catalunya: una lluita poc saludable
7.4 La intolerància religiosa i les seues víctimes
8. L ES ARMES DE FOC, UNA NOVETAT MORTÍFERA
9. E L LLENGUATGE GALÈNIC EN LA FISIOPA TOLOGIA
10. PESTA I PESTILÈNCIES
10.1 Un any que trencava la calma epidèmica: 1557
10.2 L’epidèmia no coneix fronteres: l’atac dels anys 60
10.3 La gran pesta de Lisboa
11. GUERRES, NAUFRAGIS I TERRATRÈMOLS
11.1 El setge d’Hondarribia
11.2 La rebel·lió dels moriscos valencians
11.3 Corsaris turcs assalten Gibraltar
11.4 El gran setge de Malta
11.5 Pirates hugonots a Madeira
11.6 Guerra a Las Alpujarras.
11.7 Guerres de religió entre cristians: Moncontour, Florida
11.8 La creu i la mitja lluna ensopeguen en el mar: Lepant
11.9 La natura desbocada: naufragis i terratrèmols
11.10 Alger, una tempesta malaurada o providencial?
II. LA CURACIÓ I LA PREVENCIÓ
1. L A CURA DELS MALALTS
1.1 Cuidar la salut i ajudar els malalts
1.1.1 La cura de la pròpia salut
1.1.2 Ajut psicològic
1.1.3 Remei per a presoners i captius
1.2 Lloc, clima, aire
1.3 Reposar o fer exercici?
1.4 Normes, tracte i relacions amb la Companyia
1.5 Procediments mèdics, aliments i medicines
1.5.1 Ordre de metge
1.5.2 Dietes i regiments
1.5.3 Sagnies, porgues i altres evacuacions humorals
1.5.4 Velles i noves espècies botàniques
1.5.5 De la flor perfumada al fruit daurat: el taronger
1.5.6 El gaudi dels fruits primerencs
1.5.7 Mel i sucre, dues formes d’endolcir la salut i la malaltia
1.5.8 Del codonyat i les melmelades a l’ús de la canyella
1.5.9 Altres medicines
1.5.10 Medicines per via externa
1.5.11 Aigües i balnearis
1.6 La fe mou muntanyes
1.6.1 Pregàries i salut
1.6.2 El poder curatiu de la reialesa
1.6.3 El bàlsam beneït de Santa Clara.
2. PREVENIR ABANS QUE CURAR
2.1 Lloc, clima, aire i viatges
2.2 Atenció a la salut personal
2.3 La salut col·lectiva
2.4 Preservar-se de les pestes
2.5 Evitar els danys per violència
2.6 Altres formes de prevenció
3. POBRES, PELEGRINS I MALALTS: ELS HOSPITALS
4. METGES, CIRURGIANS, BARBERS I APOTECARIS
4.1 Metges com a testimonis
4.2 Metges que redacten informes
4.3 Metges de prestigi
4.4 Un metge morisc
4.5 Els altres «sanitaris»
4.6 La confiança o desconfiança amb els metges
4.7 Els estudis de medicina
5. L A SALUT EN EL LLENGUATGE SIMBÒLIC
III. LA SALUT DE FRANCESC DE BORJA
1. U NA INFÀNCIA TRAUMÀTICA?
2. JOVENTUT CORTESANA: QUARTANES I EXCESSOS ALIMENTARIS
3. PERÍODE VIRREGNAL: DE L’OBESITAT A L’APRIMAMENT
4. GANDIA: LA BONA SALUT DEL DUC I LA MORT DE L’ESPOSA
5. BORJA JESUÏTA: UNA MODORRA EPIDÈMICA I ALTRES MALALTIES PROVIDENCIALS
6. PORTUGAL: L’EXILI PREVENTIU
7. INICI DE L’ETAPA ROMANA: EL DIARI I LES MALALTIES
8. BORJA GENERAL: EL TREBALL S’IMPOSA A LA SALUT
9. LA SUPERACIÓ D’UNA LLARGA MALALTIA
10. LA VIDA, EL PREU D’UNA MISSIÓ PAPAL
11. LES MALALTIES EN LA PERSONALITAT DE FRANCESC DE BORJA
FONTS I BIBLIOGRAFIA
ÍNDEX ANALÍTIC