Sinopsi
Detalles
Tot començà amb el Contracte social quan, rebutjant l'analogia entre família i Estat, Rousseau plantejà la dissociació entre allò domèstic y allò polític, entre la família i la ciutat. Aquesta separació de les esferes és, abans de tot, una separació dels governs: govern domèstic i govern polítics. Marca el final d'una comparació referida a l'exercici del poder. Però, què ocorre amb les dones, des del moment en que la societat civil i política es separa de la societat domèstica? Qui, d'entre els teòrics del poder, s'ha aturat a reflexionar sobre la societat domèstica? Més que mai, una dona és varis éssers alhora: mare, filla, germana; esposa, amants, dona independent; treballadora, mestressa, etc. Tot el debat sobre la ciutadania es desplega en forma d'estel a partir de la condició i els rols de la dona contemporània.
És per açò que el repte consisteix ara en idear junt els dos governs, la paritat domèstica i la paritat política, i en trobar una nova articulació, més enllà de qualsevol "conciliació" o "reconciliació", de la doble jornada de les dones, que també seria la dels homes.
