Sinopsi
Detalles
Els treballs reunits en aquesta obra estudien la formació de nous ordres agraris que va acompanyar la colonització cristiana dels territoris ibèrics conquistats a al-Andalus, des de finals del segle XI fins als inicis de l’Època Moderna. L’apropiació dels espais agraris creats pels musulmans va ser seguida per reorientacions profundes que van alterar els ecosistemes agropastorals en funció de l’èxit de les migracions propiciades per les conquestes i dels factors tècnics experimentats en les regions de procedència. Les diferents contribucions comprenen visions tant del regne de Castella com de la Corona d’Aragó, però malgrat la diversitat, aquestes transformacions comparteixen una lògica comuna, un «canvi d’escala» determinat per criteris extensius, que contrasta amb el caràcter intensiu dels espais agraris andalusins i el sentit del límit que subjau en la seua concepció.
