+34 96 386 41 15

PUV - Publicacions Universitat València

Índex del llibre:

Fitxa Llibre:

Postmodernismo y metaficción historiográfica: una perspectiva interamericana (2ª ed.)

Santiago Juan Navarro

Col·lecció: Biblioteca Javier Coy d'Estudis Nord-Americans, 8

ISBN: 978-84-9134-492-6

Matèria: filologia

Submatèries: fiologia anglogermànica

Idioma: castellà

Any ed.: 2020

Enquadernació: rústica

Format: 17 x 23,5 cm.

Pàgines: 274

Disponibilitat: En existències

18,00 €

Sinopsi

Detalles

Aquest llibre examina la problemàtica combinació d’autoreferencialitat literària, revisionisme històric i pensament utòpic en diverses novel·les produïdes a Hispanoamèrica i els Estats Units durant la primera meitat dels anys setanta. Els quatre autors inclosos (Carlos Fuentes, Ishmael Reed, Julio Cortázar i E. L. Doctorow) exemplifiquen la forma autoconscient i amalgamant amb què el postmodernisme es val de la documentació històrica. Encara que ací es descriu l’evolució de les carreres d’aquests autors des del punt de vista de la metaficció i la historiografia, l’èmfasi recau en aquelles obres que tracten més extensament el coneixement històric i la seua representació: ‘Terra Nostra’ (Fuentes), ‘Mumbo Jumbo’ (Reed), ‘Libro de Manuel’ (Cortázar) i ‘The Book of Daniel’ (Doctorow). Aquestes novel·les, contemporànies entre si (1972-1975), són paradigmàtiques de les paradoxes amb què s'enfronta la narrativa de les Amèriques en la transició del modernisme al postmodernisme literaris: d’una banda, posen en primer pla la seua naturalesa literària, mentre que, d’una altra, afirmen la seua ineludible condició històrica. En últim terme aquest llibre aspira a establir els trets distintius de la narrativa històrica postmodernista en les literatures del Nou Món, que podrien resumir-se en quatre punts principals: la visió de les Amèriques com un espai utòpic en el qual l’escriptor ha de fer el paper de líder cultural i polític; l’apropiació de les formes de representació hegemòniques, encara que amb finalitats oposicionals; la celebració de la hibridesa i el multiculturalisme per mitjà d’obres igualment híbrides i aglutinants, i la recontextualització de la manera narrativa de la metaficció dins d’una visió revisionista de la història.