¡Nosotros los anarquistas!

Des del naixement oficial de l'anarquisme organitzat al Congrés de Saint-Imier de 1872, cap formació anarquista s'ha vist subjecta a una tergiversació tan flagrant com la Federació Anarquista Ibèrica. La FAI era un grup de militants del segle xx dedicat a mantenir el sindicat més gran d'Espanya, la CNT, en un camí revolucionari i anarcosindicalista. Aquesta obra posseeix dues dimensions. La primera és descriptiva i històrica: repassa l'evolució de l'anarquisme a Espanya i la seva relació amb el moviment obrer en general i, al mateix temps, permet comprendre millor les idees que van convertir el moviment obrer espanyol en un dels més revolucionaris dels temps moderns. La segona és analítica, ja que el llibre tracta -des d'una perspectiva anarquista- el problema d'entendre i saber suportar el canvi al món contemporani.

INTRODUCCIÓN

I. ORÍGENES: 1872-1910- LA PRIMERA INTERNACIONAL

II. LA CONFEDERACIÓN NACIONAL DEL TRABAJO (CNT) 1910-1923

III. LA DICTADURA 1923-1927

IV. LA FEDERACIÓN ANARQUISTA IBÉRICA (FAI) 1927

V. OBJETIVOS FUNDACIONALES

VI. ¿SOCIEDAD SECRETA, ELITE REVOLUCIONARIA?

VII. «¿SECCIÓN DE TRABAJOS SUCIOS?»

VIII. ¿UNA CNT PARALELA?

IX. SINDICALISMO CONTRA ANARCOSINDICALISMO

X. 1930-UN INSTRUMENTO REVOLUCIONARIO

XI. LA REPÚBLICA BURGUESA

XII. VUELVEN LOS «AGITADORES»

XIII. 1931- EL CONGRESO DEL CONSERVATORIO

XIV. EL MANIFIESTO DE LOS TREINTA

XV. 1932, INSURRECCIÓN: LA GIMNASIA REVOLUCIONARIA

XVI. CRISIS DE LEGITIMIDAD

XVII. EL CAMINO A 1936

XVIII. DICIEMBRE DE 1933: ¿MILENARISTAS O «MILITANTES CONCIENCIADOS?»

XIX. LLEGAN LOS «PLANIFICADORES»

XX. INTERREGNO: 1934-1935

XXI. COMPLOTS, PLANES Y EL FRENTE POPULAR

XXII. 19 DE JULIO DE 1936

XXIII. LA FAI PATAS ARRIBA