La palabra progresa en boca de mi madre sonaba tremendamente falsa

En aquest volum Visniec pretén visitar la crua realitat d'un conflicte dels nostres temps, lligat a les tensions que travessen la vasta ciutat dels homes, fent ús de la fantasia i l'absurd per a augmentar la cruesa del seu retrat. La distorsió, per la irreal reunió de morts i vius, els dubtes sobre la realitat o fantasia del que veiem en algun moment, indueixen al lector a un treball de reconstrucció de la realitat, que crida a la nostra pròpia fantasia, creativitat i sentit crític. Sense oblidar que el riure allibera momentàniament de l'horror, quan aquest cessa o es matisa per l'amargor que l'acompanya, fa enyorar poder riure lliurement per sempre. Alguna cosa que no podem aconseguir per la realitat que vivim, com s'encarrega de mostrar-nos l'autor. Aquest llibre respon doncs a les coordenades generals de l'univers de ficció dramàtica de Visniec.

Matei Visniec  (Rădăuţi, Romania, 1956), prolífic escriptor franc-romanès, va començar a escriure a la fi de la dècada de 1970. Encara que la seva primera vocació va ser poètica, el seu talent s’ha concentrat en el teatre, amb més de quaranta obres publicades fins avui. En l’actualitat segueix en plena activitat, tant en el gènere de la poesia (‘Vi se pare cumva nedreaptă dispariţia dumneavoastră’, 2019) i la novel·la (‘Un secol de ceaţă’, 2021), com en el del teatre (‘Lysistrata, dragostea mea’, 2023). Escriptor dissident i censurat durant la dictadura comunista de Ceauşescu, es va exiliar a França en 1987, i des de llavors ha escrit la seva obra en romanès i francès, autotraduint-se a vegades. En la seva obra, Matei Visniec indaga tant en les xacres de les societats comunista i capitalista com en els conflictes inherents a la condició humana, inspirant-se en diverses fonts i corrents teatrals. Plantejant, com ell mateix diu, més dilemes que problemes, esperona la capacitat crítica del lector o l’espectador, alhora que els captura en un univers dramàtic molt seductor.