Sinopsi
Detalles
L'obligació de l'ús de la marca es va consolidar com a principi configurador del sistema de marques nacional amb la Llei de Marques de 1988, en la qual s'afavoria el manteniment pel seu titular de marques defensives, dificultant l'accés al registre de marques posteriors. En canvi, la Llei de 2001, en què se centra el present estudi, ha optat per facilitar l'accés al registre de noves marques mitjançant la reducció dels efectes de l'ús a aquells productes i serveis en relació amb els quals efectivament s'ha usat la marca, i l'ampliació dels procediments o tràmits en què la falta d'ús pot esgrimir-se. A més, la nova legislació ha escomès la necessària adaptació de la regulació nacional a la Directiva comunitària i altres normes internacionals, aprofitant l'ocasió per a introduir millores de tècniques jurídiques i sistemàtiques.
