L'Episcopologi valencià de Gregori Ivanyes (segle XVI)

Ens trobem, sens dubte, davant l'episcopologi valencià més antic que es conserva si tenim en compte el contingut, molt més complet que una simple llista de prelats, amb vint-i-dues entrades episcopals, des del bisbe Ferrer de Sant Martí fins al patriarca Ribera. El document inclou un apèndix final amb una genealogia del llinatge Borja. L’edició d’aquesta obra, conservada a l’Arxiu de la Catedral de València i fins ara inèdita, va precedida d’un ampli estudi lingüístic. Es complementa amb una bibliografia dels treballs publicats fins ara sobre història de l’Església a València en general i sobre cadascun dels bisbes valencians fins a sant Joan de Ribera.

Emilio Callado Estela  (València, 1973) és doctor en Història per la Universitat de València i catedràtic de la Universitat CEU-Cardenal Herrera, el Departament de Ciències Polítiques, Ètica i Sociologia del qual dirigeix. Està al capdavant del Grup d’Investigació Església i Societat a la València Moderna, finançat per la Generalitat Valenciana i el Govern d’Espanya a través de successius projectes d’investigació. És secretari de l’Institut d’Humanitats Ángel Ayala, de l’Acadèmia d’Història Eclesiàstica de València, i de l’Institut Històric Dominicà d’Espanya. Entre els seus llibres més recents es troben ‘El cabildo de la catedral de Valencia en el siglo XVII. Crisis y conflicto" (2019) i ‘Vergel de perfectísimas flores. El convento de Corpus Christi de Carcaixent’ (2020). Coordina les col·leccions editorials Valencians en la Història de l’Església, La Catedral Il·lustrada. Església, Societat i Cultura a la València del segle XVIII, La Catedral Barroca. Església, Societat i Cultura a la València del segle XVII i La Catedral de València en el Segle XVI. Humanisme i Reforma de l’Església.