Sinopsi
Detalles
Biografia
Francesca Cerdà Mollà (Xàtiva, 1994) és doctora en Traducció i Ciències del Llenguatge per la Universitat Pompeu Fabra (UPF) amb una tesi sobre la faceta traductora de Joan Fuster que el 2022 va ser guardonada amb el premi a la millor tesi escrita en català de la UPF. La seua recerca se centra en l’estudi de la traducció literària al català durant el segle XX des d’una perspectiva valenciana. Des del 2016 es dedica a l’ensenyament de llengua i literatura: inicialment com a docent i investigadora predoctoral al Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge i al Grup d’Estudis de Traducció, Recepció i Literatura Catalana (TRILCAT) de la UPF, on ha impartit assignatures relacionades amb els fonaments de la traducció, la traducció de l’anglès al català i entre català i castellà; després al Consorci per a la Normalització Lingüística, i actualment com a professora de llengua i literatura catalanes en l’ensenyament secundari.
Índex
Indice
Pròleg, per Marcel Ortín
Uns mots preliminars
I. JOAN FUSTER, TRADUCTOR I PROMOTOR DE TRADUCCIONS
1. L’etapa de les primeres traduccions (1946-1959)
1.1 Les autotraduccions poètiques (Verbo, 1946-1949)
1.2 Altres traduccions publicades a Verbo (1946-1958)
1.3 Alguna traducció esparsa
1.4 Dues traduccions teatrals inèdites
1.5 La bona nova a Maria (1952), de Paul Claudel
1.6 L’«Hiperion foll», de Pierre Emmanuel (1954)
1.7 La traducció de dos relats dels Mites, de Jordi Sarsanedas (1954)
2. Fuster, traductor i assessor literari a Barcelona (1960- aprox. 1970)
2.1 Les traduccions per a Vergara
2.1.1 Fuster, lector i traductor d’Albert Camus
2.1.2 La traducció de La pesta (1962)
2.1.3 La col·laboració de Fuster amb Josep Palàcios
2.1.4 Un projecte frustrat: la traducció dels Essais de Montaigne
2.1.5 Recapitulació
2.2 Les traduccions per al Club dels Novel·listes
2.2.1 La quarta vigília, de Johan Falkberget (1962)
2.2.2 Fontamara, d’Ignazio Silone (1967)
2.3 La traducció de L’estrany per a Proa-Aymà (1967)
2.4 Fuster, assessor literari i promotor de traduccions
2.4.1 Un referent per als editors
2.4.2 Algunes aportacions de Fuster a Edicions 62
2.4.3 Fuster, instigador i director literari d’Editorial A. C.
2.4.4 El pes de les traduccions en l’etapa inicial de la col·lecció Quaderns de Tres i Quatre (1970-1974)
2.4.5 Recapitulació
2.5 La traducció castellana de Suburbi, de Xavier Benguerel, encarregada a Josep Palàcios (1968)
2.6 La traducció castellana de La vida tràgica de mossèn Jacint Verdaguer, de Sebastià Juan Arbó (1970)
3. Les traduccions frustrades i els encàrrecs rebutjats (aprox. 1970-1992)
II. La traducció de La pesta (Barcelona, Vergara, 1962)
1. Anàlisi del model de llengua literària
1.1 L’ortografia
1.2 El lèxic
1.2.1 Doblets formals i sinònims geogràfics
1.2.2 Arcaismes i mots de tradició literària
1.2.3 Altres sinònims de l’estàndard
1.2.4 L’ús de mots i accepcions no consignats a la segona edició del DGLC
1.2.5 Els col·loquialismes
1.2.6 Els estrangerismes
1.2.7 La fraseologia
1.2.8 Els connectors
1.3 La morfologia
1.3.1 La conjugació verbal
1.3.2 Els adverbis de lloc
1.3.3 Els pronoms personals febles
1.3.4 La combinació pronominal
1.3.5 El passat simple i el passat perifràstic d’indicatiu
1.3.6 Variants entre el mecanoscrit i la versió publicada
1.4 La sintaxi
1.4.1 L’ús de construccions tradicionals consignades i/o recomanades per Fabra
1.4.2 Un acostament als usos sintàctics valencians
1.4.3 Variants entre el mecanoscrit i la versió publicada
2. L’anàlisi traductològica
2.1 Els elements semàntics
2.1.1 Les omissions
2.1.2 Les addicions
2.1.3 Els desplaçaments semàntics
2.2 Els elements lèxics
2.2.1 Generalitzacions, particularitzacions i reinterpretacions
2.2.2 Precisió lèxica i idiomaticitat
2.2.3 Concurrències i fraseologia
2.2.4 Falsos amics i calcs lèxics
2.2.5 Terminologia
2.2.6 Culturemes
2.2.7 Usos figurats i jocs de paraules
2.3 Els elements gramaticals
2.3.1 La modulació
2.3.2 La transposició
2.3.3 L’ordenació sintàctica i la puntuació
2.3.4 Calcs estructurals
2.4 Els elements estilístics
2.4.1 El registre
2.4.2 L’oralitat fingida
2.4.3 Estructures apositives, asíndetons i repeticions
III. Conclusions
Referències bibliogràfiques