Sinopsi
Detalles
Happy Days no és una altra cosa que una compilació. Les obres van anar realitzant-se per a diversos moods i moments, no per a justificar una exposició. Per això les previsibles monotonies, la repetició de formes i, tal vegada, d'imatges senceres. Es pot assenyalar el costum de Moran de fer la mateixa obra dues vegades, amb variacions mínimes. L'estrany, el que no acaba d'entendre's, és que les segones versions, com ecos apagats i involuntaris, no solen ser inferiors a les primeres. Als Alps, a la vora d'un llac sovint gelat, Moran es preguntava si en dibuixar Holbein-Beckett no havia intentat una variació de Le prix de leur savoir, i va haver de respondre's que sí, tot caient-hi que havia hagut de travessar bona part d'Europa per a rebre aquesta revelació, que era veritable. Ambdues obres, a part d'això, tenen les seues diferències; el somiador somiat es troba en una; la relació de la divinitat amb l'home i potser la del pintor amb la seua obra, en la que va fer després.
És curiosa la sort de l'artista. Al principi és barroc, vanitosament barroc, i al cap dels anys pot aconseguir, si els astres són favorables, no la senzillesa, que no és res, sinó la modesta i secreta complexitat. Una complexitat que ajuda a desvelar aquestes obres, aquests fragments de la disgregada memòria de Jacques Moran.
