El naixement d'una vila rural valenciana

Després de l'ocupació militar del territori valencià, primera fase de la conquesta del segle XIII, començà un procés de colonització, reorganització del poblament i de l'espai agrari, bastits sobre les antigues estructures andalusines. Catalans i aragonesos anaven a instal.lar-se en aquella terra de promissió, i anaven a dotar d'una nova identitat cristiana i feudal aquell territori. La feblesa i la inseguretat inicials de les estructures socials aviat donaren pas a la domesticació de l'espai i a la posada en marxa d'activitats econòmiques diverses. Concentaina es convertia així en un nucli agrari consolidat i organitzat, i assumia el paper de centre d'un mercat comarcal, que va permetre l'arribada de nous contingents i l'enriquiment del veïnat. Aquest veïnat seria poc homogeni des del principi i, a més, hauria de patir fortes convulsions. La vida dels colons contestans es debatia durant aquells anys entre les ràtzies contra els sarraïns i els artigaments, entre el brogit de les espases i els colps d'aixada.

Carmel Ferragud Domingo  és professor d’Història de la Ciència i membre de l’Institut Interuniversitari López Piñero (Universitat de València). Les seues línies d’investigació s’han centrat en la pràctica de la medicina i l’albeiteria, així com en l’estudi sociològic dels practicants de la medicina a partir de prosopografies. Entre les seues publicacions destaquen ‘Medicina i promoció social a la baixa edat mitjana’ (CSIC, 2005), ‘La cura dels animals: menescals i menescalia a la València medieval’ (Afers, 2009) i ‘L’hospital, la dona i el capellà: Sant Andreu de Mallorca (1230-1445)’ (Afers, 2022).

ÍNDEX
PRÒLEG
INTRODUCCIÓ
I. DEL PAISATGE NATURAL AL PAISATGE TRANSFORMAT: LES ESTRUCTURES DE POBLAMENT I L’ESPAI AGRARI
1. El domini del bosc
2. La xarxa del poblament
3. Atermenant l’espai
4. Lectura del paisatge agrari: parcel·les i conreus
5. Les xarxes de regadiu
II. LA CONSTRUCCIÓ D’UN ESPAI PER VIURE
1. Els nouvinguts s’instal·len
2. Fesomia del nou centre colonitzador
3. Dificultats en la consolidació del centre colonitzador contestà
4. Direcció política i espiritual per als colons
- El justícia, els jurats i el mostassaf
- L’aljama sarraïna sota el poder cristià
5. El paper social dels professionals liberals en l’organització vilatana: metges, notaris i advocats
6. Controlar i organitzar l’espai rural: els guardianatges
III. EL TREBALL AGRARI
1. Formes de conducció de la terra
- Terres censals i arrendaments
- El treball mitger: eixàrics i parcers
- Llauradors sense terra
2. Camperols en acció. Conreus i pràctiques agràries
- La precària integració del ramat en les explotacions agrícoles
3. Les bèsties i el ramat
- Els animals de treball
- Animals per a l’alimentació
IV. SENYORIA I FISCALITAT
1. Titularitat i gestió de la senyoria
2. Les fonts de la renda
- La peita i els ingressos secundaris
- Els monopolis o regalies
- Fiscalitat mudèjar
- Les rendes de l’Església
V. ELS INTERCANVIS COMERCIALS I EL TREBALL ARTESANAL
1. Les transaccions amb productes agraris
2. El mercat dels diners: el crèdit
- Protagonistes i ritmes del crèdit
3. El mercat de la terra
4. Drapers i obradors: la comercialització dels teixits
5. La morositat i la justícia
6. Mercat i desigualtat social
7. El treball al medi urbà: artesans i assalariats domèstics
VI. LA COMUNITAT VEÏNAL: UN TOMB PER LA VIDA QUOTIDIANA
1. Famílies contestanes
2. Interiors domèstics
3. Xarxes de solidaritat
4. No solament de pa. Els parroquians, la religiositat i els ministres de Déu
5. Una vida quotidiana conflictiva
- Injúries, atacs i baralles
- Els àmbits del joc i de la prostitució
- Furts, maltractes i fraus en el bestiar
6. Mudèjars, cristians i jueus. Cocentaina cruïlla de cultures
VII. COCENTAINA DINS UN SEGLE DE CREIXEMENT