Sinopsi
Detalles
Al llarg de la història, les dones hem patit l’invent de la “identitat de gènere”, eixe constructe essencialista que ha solidificat la desigualtat estructural entre els sexes. La “identitat de gènere” ara és un neollenguatge que té per objecte prescriure què, qui, com, quan i on algú és “dona”. La seua retòrica es multiplica amb prefixos com “cisdones” o girs del llenguatge com “portadores gestants” o “éssers menstruants” per a evitar l’ús de la paraula correcta, “dones”. L’heterodesignació no vol rendir-se i s’amaga en la transdesignació. La ginofòbia, el masclisme extrem i la menysvaloració de les dones apunten disfressats de queer. La moneda està una altra vegada en l’aire: o feminisme o distopia patriarcal.
