Al voltant del Cant de la Sibil·la a la Seu de València

La cerimònia del Cant de la Sibil·la era celebrada, durant l’edat mitjana, amb variants més o menys locals i, sense dubte, amb diferències provinents de la tradició de cada lloc, des de Barcelona fins a l’Alguer, tot passant per Mallorca i Tarragona. Aquella cerimònia era posada en escena la nit de Nadal: en companyia dels profetes bíblics, la Sibil·la cantava i anunciava la vinguda de Crist i, encara, el Judici Final, tan temut i tan present en aquella època. El Cant de la Sibil·la a la Seu de València és una  tradició valenciana que estem en condicions de reivindicar i conservar com una manifestació més de la nostra cultura local i compartida amb altres terres de la nostra geografia històrica. La interpretació que, de fa uns anys, posa en escena la Capella de Ministrers, dirigida per Carles Magraner, és l’evidència de la seua vitalitat, que fa prefigurar un bon futur valencià per a aquesta representació d’origen medieval. En aquest volum s’ha intentat aportar més llum al passat del Cant de la Sibil·la a la Seu de València, donar testimoni del seu present i potenciar-la en el seu recorregut futur.

Vicent J. Escartí Soriano  és llicenciat en Història Medieval i doctor en Filologia Catalana per la Universitat de València, on actualment és catedràtic de Literatura Medieval i Moderna. És director de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, membre corresponent de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans. És fundador i director de la revista ‘Scripta’, de la Universitat de València, i dirigeix també la ‘Revista Valenciana de Filologia’, de la Institució Alfons el Magnànim - CVEI. Ha publicat nombrosos estudis sobre la cultura i literatura i ha tingut cura d’edicions de textos valencians antics, literaris i historiogràfics, com ara les obres d’Ausiàs March, el ‘Llibre dels feits’ de Jaume I, la ‘Crònica’ de Muntaner, el ‘Tirant lo Blanch’ de Joanot Matorell, la ‘Vita Christi’ d’Isabel de Villena, la ‘Primera part de la Història de València’ de Pere Antoni Beuter o el ‘Dietari’ de Joaquim Aierdi, entre d’altres. El 1996 va rebre el Premi Enric de Larratea de l’IEC pel seu estudi sobre Aierdi i el 2001 el de la crítica de l’IIFV. Darrerament ha publicat el volum ‘Jaume I en la memòria d’un poble’ (València, 2021). En l’àmbit de la literatura de creació ha publicat diferents novel·les: ‘Dies d’ira’, ‘Els cabells d’Absalom’, ‘Espècies perdudes’, ‘Nomdedéu’, ‘Naumàquia’, ‘L’abellerol mort’ i ‘El mas de les ànimes’. Col·labora en diferents mitjans de comunicació, com ‘Levante’ i ‘Saó’.