A través d’un recorregut pel sorgiment i l’evolució de la dissidència d’origen ortodox en el comunisme espanyol, d’aquells a qui l’opinió pública va encasellar com a “prosoviètics”, es planteja la hipòtesi que aquest moviment d’oposició en el si del Partit Comunista d’Espanya va estar motivat per la mutació progressiva de la política i la imatge del partit. Aquestes transformacions no serien ben rebudes per alguns sectors de la militància i, com a conseqüència, es van produir diversos moviments divergents el nexe comú dels quals radicava en la reivindicació de la identitat comunista clàssica. També va ser important el context, marcat per les frustracions de la Transició i la crisi del moviment comunista internacional. Fruit d’una exhaustiva investigació, aquest treball proposa una periodització d’aquest corrent en tres onades, metàfora que ajuda a comprendre les diferents dimensions d’un fenomen complex i en facilita l’anàlisi sincrònica centrada en la identitat comunista. Es tracta de la primera ocasió en què s’estudia aquest fet de manera global i monogràfica. Per tant, l’objectiu principal és contribuir a esclarir una de les facetes més desconegudes de la història del comunisme espanyol –poc després del centenari del seu naixement–, sense la qual no estaria completa.

PRÓLOGO

GLOSARIO DE SIGLAS Y ABREVIATURAS

INTRODUCCIÓN

I. LA PRIMERA OLA DISIDENTE. DE LOS ORÍGENES A LA ATOMIZACIÓN

De la crisis de Checoslovaquia al pce (VIII Congreso)

1968. Mundos que chocan: la crisis de Checoslovaquia

Checoslovaquia como motor de disidencia en el interior del pce

Solos contra todos

«Escrito en rojo»: el pce (VIII Congreso)

La atomización, primer obstáculo

El Partido del general: Partido Comunista Obrero Español

La esencia de los principios: El pce (VIII-IX Congresos)

II. LA SEGUNDA OLA DISIDENTE

La oposición al VIII Congreso del pce

Cambiar el partido desde dentro. El proyecto de la opi

«Con nuestras propias fuerzas». La corta vida del pct

Un movimiento a cámara lenta. Los insumisos de las Células Comunistas

La unión que no fue: nacimiento y muerte del pceu

III. LA TERCERA OLA DISIDENTE

Frente al eurocomunismo: ¡unificación!

La disidencia ortodoxa en el comunismo catalán

«Catalunya marca el camino». El impacto del V Congreso

El Partit dels Comunistes de Catalunya, «un partido de los comunistas de siempre»

Auge y caída del pcpe

La gran ilusión, la creación del pcpe

Entre la supervivencia y el desengaño. El pcpe ante el fin del socialismo real

CONCLUSIONES

FUENTES Y BIBLIOGRAFÍA