La Vida de sant Onofre en la tradició manuscrita i impresa (segles XIV-XVI)

Els models de vida dels eremites orientals dels segles III i IV van suscitar l’admiració del món medieval i, entre ells, sant Onofre va despertar una devoció particular a les nostres terres. Aquesta obra s’ocupa de l’anàlisi de l’hagiografia dedicada al famós anacoreta copte des que s’introduí a l’Europa occidental en l’alta edat mitjana i se centra, sobretot, en les manifestacions que adoptà a la Corona d’Aragó entre els segles XIV i XVI. Concretament, s’estudien i s’editen les obres sobre la vida de san Onofre contingudes en el ms. 13 de la Biblioteca de Catalunya (c. 1395­1435) i en el postincunable de la Biblioteca Històrica de la Universitat de València (c. 1501­1510), totes dues en català. També s’hi analitzen les ampliacions textuals en llengua catalana a partir de la versió llatina ‘Vita sancti Onuphrii eremitae’, així com el procés de literaturització que en va experimentar la versió catalana als segles XV i XVI, sobretot al regne de València.

Onofre Espinós Armero (Quart de Poblet, 1962) és doctor en Filologia Catalana (2022) i llicenciat en les especialitats de Filologia Valenciana (1988), Llengua Espanyola (1996) i Literatura Espanyola (1998) per la Universitat de València. Ha dedicat la seua tasca d’investigació fonamentalment a l’estudi de l’hagiografia i el culte a sant Onofre arreu del món, però sobretot a la Corona d’Aragó i, particularment, al País Valencià. El 2021 ja va publicar ‘Anàlisi diatòpica contrastiva entre les versions de la Vida de sant Onofre del Flos Sanctorum de Barcelona (c. 1496) i de València (1514)’. També ha indagat sobre el caciquisme local i les seues repercussions polítiques i socials des de mitjan segle XIX fins a principis del XX, en obres com ‘El darrer cacic. Una aproximació biogràfica de Juan Bautista Valldecabres Rodrigo’, en col·laboració amb Antoni Zaragozà.

Agraïments

Abreviatures, sigles i símbols

1. Introducció

2. La Vita sancti Onuphrii eremitae

3. La tradició manuscrita i impresa en llengua catalana

3.1 El Ms. 13 de la BC

3.2 El postincunable de la BHUV

4. El procés d’amplificació de la versió original

4.1 Consideracions preliminars

4.2 Anàlisi contrastiva entre la versió llatina i les versions catalanes

4.3 L’estructura del relat

4.4 El procés de literaturització de la vida de sant Onofre: cavaller, príncep, rei, emperador, abat, ermità i sant

4.5 Valoració de conjunt

5. La Vida de sant Onofre del Ms. 13 (A) i del postincunable (B)

5.1 Consideracions preliminars

5.2 Anàlisi contrastiva entre la versió A i la versió B

5.2.1 Grafies

5.2.2 Fonètica

5.2.3 Morfosintaxi

5.2.4 Lèxic

5.3 Canvis a B respecte de A

5.4 Valoració de conjunt

5.5 Edició de les versions catalanes

5.5.1 Criteris

5.5.2 Els textos acarats

6. La Vida de sant Onofre de les dues edicions del Flos sanctorum

6.1 Consideracions preliminars

6.2 Anàlisi contrastiva entre FlosB i FlosV

6.2.1 Grafies

6.2.2 Fonètica

6.2.3 Morfologia nominal

6.2.4 Morfologia verbal

6.2.5 Lèxic

6.3 L’operació correctora de mossén Catalunya

6.4 Valoració de conjunt

6.5 Edició de FlosB i de FlosV

6.5.1 Criteris

6.5.2 Els textos acarats

7. Conclusions generals

8. Referències bibliogràfiques