La revista Saó (1976-1987)

A priori el Concilio Vaticano II y «Nosaltres, els valencians» de Joan Fuster no tienen nada en común, pero en la revista Saó confluyen alianzas insospechadas. Escrita íntegramente en catalán, Saó fue fundada en 1976 por un grupo de cristianos progresistas valencianistas influidos por el aperturismo del concilio que facilitó el camino al uso de las lenguas vernáculas en la liturgia, a los cuales se unieron intelectuales y periodistas nacionalistas -agnósticos y de izquierdas- imbuidos por las ideas de Fuster sobre la identidad valenciana. El choque identitario de la sociedad valenciana durante la Transición, con el consiguiente ascenso del blaverismo, hizo converger católicos y no creyentes. Este libro se adentra en los orígenes de Saó y su lucha, en años convulsos, para conseguir una auténtica Iglesia valenciana y la normalización cultural y lingüística del pueblo valenciano.

ÍNDEX
PRÒLEG, Francesc-Andreu Martínez Gallego
INTRODUCCIÓ: PREMSA, ESGLÉSIA I NACIONALISME
1. SAÓ, ESPAI DE TROBADA DELS MOVIMENTS CRISTIANS PROGRESSISTES I NACIONALISTES D’ESQUERRA
1. Provincialisme informatiu i antiregionalisme
2. Entre la clandestinitat i la recuperació cultural: la premsa valencianista del franquisme
3. L’esclat fusterià: els inicis de la premsa democràtica valencianista
4. Saó: cristiana, valencianista i socialista
2. LES ARRELS CRISTIANES DE SAÓ. LA INFLUÈNCIA DEL CONCILI VATICÀ II
1. El Vaticà II, una finestra d’aire fresc per al catolicisme (1962-1965)
2. El naixement d’un progressisme catòlic oberturista a Espanya
3. L’aparició de revistes catòliques crítiques amb el franquisme
3. UNA ESGLÉSIA COMPROMESA AMB EL POBLE. LA CONFIGURACIÓ DEL PROGRESSISME CATÒLIC VALENCIÀ
1. Cristians contra el règim de Franco i la cúpula eclesiàstica
2. Veure, jutjar i actuar. Fundadors de Saó procedents de la JOC i la JARC
3. Entre la terra i el cel. Capellans valencianistes al Seminari de València
4. De la missa a la fàbrica. Capellans obrers en les barriades pobres
5. Creients d’esquerres. Les comunitats cristianes de base
6. Casats i sense església. La participació de rectors secularitzats en Saó
7. Pastoral a peu de carrer. Rectors progressistes de parròquies populars
8. Misses en castellà. El camí cap a la normalització lingüística en la litúrgia (1950-1975)
8.1 La llengua autòctona en el culte. De l’Eucologi-Missal al Llibre del Poble de Déu (1950-1975)
8.2 «Volem missa en valencià!» La implantació de la llengua en l’Església
9. Cristians forjats en la premsa valencianista i en els àmbits literaris i universitaris
10. La mirada de la democràcia cristiana nacionalista
4. UNA TERRA EN SAÓ. FUNDACIÓ I CONSOLIDACIÓ DE LA REVISTA
1. Una premsa imbuïda de «sano regionalismo». El tardofranquisme i la Transició
2. «Papers Pastorals del País Valencià». Gestació i fundació de Saó (1974-1976)
3. Arriben els agnòstics. El valencianisme fusterià
4. Arrela la llavor a la terra. Consolidació del projecte editorial
4.1 Més de 400 autors. Els consells de redacció i els col·laboradors
4.2 Periodisme popular obert a la societat civil. Organització, finançament i difusió
4.3 Pensar en valencià. Les seccions de la revista i el «Quadern» monogràfic
4.4 Escriptors, periodistes i intel·lectuals per a un país
- 4.4.1 La presència de la Universitat de València en Saó
- 4.4.2. Periodistes en la lluita per la democràcia
- 4.4.3 Vinyetes contra el poder: els humoristes gràfics
- 4.4.4 Filòlegs per la normalització de la llengua
- 4.4.5 Escriptors i poetes d’una nova renaixença valenciana
- 4.4.6 La recuperació de la memòria: historiadors en Saó
- 4.4.7 Crítics literaris i d’arts escèniques i plàstiques
- 4.4.8 El moviment ecologista i les lluites ciutadanes
- 4.4.9 Polítics de la Transició.
5. IDEARI I DEBATS POLÍTICS
1. La proclama d’una Església arrelada al país. El testimoni del Vaticà II
1.1 Una revista eclesial però no eclesiàstica. Saó i el setmanari Aleluya de l’arquebisbat
1.2 Anticatalanisme en l’Església. El Llibre del Poble de Déu i les misses en valencià
1.3 Pregar a Déu amb llibres apòcrifs. Els textos litúrgics en normativa secessionista
1.4 Per una Església pobra i dels pobres. Saó contra les desigualtats socials
1.5 Una Església oberta i en diàleg amb el món. Llibertats, democràcia i ecumenisme
2. La identitat, la terra i la gent. El País Valencià segons Saó
2.1 Un valencianisme d’arrel fusteriana
2.2 Les reivindicacions valencianistes
2.3 València, un país per fer. La lluita per l’autonomia valenciana
2.4 Contra la violència blavera
2.5 L’autonomia. Repensar el nacionalisme, enfortir l’autogovern
2.6 La defensa de la unitat i de la normalització de la llengua
- 2.6.1 Contra el secessionisme lingüístic. Del Decret de Bilingüisme a la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià
- 2.6.2 Usar el valencià, un dret però no un deure. La normalització en l’ensenyament i els mitjans de comunicació
- 2.6.3 El II Congrés Internacional de la Llengua Catalana
2.7 Estimem la nostra terra: la construcció de la identitat mitjançant el coneixement de la cultura
- 2.7.1 Les fites històriques reivindicatives del valencianisme: el 9 d’Octubre i el 25 d’Abril
- 2.7.2 Senyeres amb blau. La guerra dels símbols
- 2.7.3 Estimar és conèixer. Impuls del coneixement del País Valencià
2.8 Un país invertebrat. El fet comarcal
2.9 El nacionalisme responsable
FONTS I BIBLIOGRAFIA
ÍNDEX ANTROPONÍMIC
ÍNDEX ONOMÀSTIC GENERAL