La organización territorial del Estado

Durant els darrers vint anys del passat segle, s'han intensificat els processos de descentralització política i de transformació de l'Estat nació. Noves realitats, nous processos globalitzadors i ràpids canvis estructurals que acceleraren la marxa de la història com ningú havia previst, han provocat a Europa profundes transformacions que afecten a l'estructura de l'Estat, a la distribució del poder polític i a la capacitat d'instrumentar polítiques públiques. L'emergència de l'escala regional i la necessitat d'establir formes de cooperació entre diferents nivells de govern, són dues de les característiques més important d'aquestes darreres dècades. En molts casos, com els tres països de la Unió Europea que ací s'analitzen. Alemanya, Bèlgica i Espanya, a aquesta emergència de l'escala regional s'afegeix el fet fonamental de que les respectives realitats estatals integren regions constitucionals o regions amb poders legislatius.

ÍNDICE
Presentación
I. Lecturas de un Estado Compuesto
Naciones y regiones. Realizaciones, insuficiencias y límites del proceso de descentralización política en España. Joan Romero González
La financiación del Estado autonómico: una lectura de veinte años de descentralización. Francisco Pérez García
Una lectura de la Constitución Española. Gregorio Peces-Barba Martínez
II. Las experiencias del mundo occidental
Federalismo y grupos nacionales. La revisión de la legitimidad democrática. Ferran Requejo Coll
Federalismo y particularismo. El Federalismo como instrumento de construcción de la Nación: el caso alemán. Manuel Martínez Sospedra
El federalismo en Bélgica. Sven Wynants
III. El fracaso de los federalismos y pseudofederalismos
Federalismo y cuestión nacional en la Unión Soviética. Carlos Taibo Arias
Federalismo y su vuelta atrás: ¿por qué se desintegró Yugoslavia? Daniele Conversi
La disgregación de la URSS en el debate del Parlamento español. Alfons Cucó Giner