La mort del duc de Calàbria

Interessos i tensions nobiliàries a l'epistolari Granvela (1539-1561)

Júlia Benavent, Joan Iborra

Colección: Documentos Inéditos de Carlos V

ISBN: 978-84-370-9940-8

Materia: historia

Submaterias: historia moderna

Idioma: catalán

Año ed.: 2016

Encuadernación: rústica

Formato: 15 x 23 cm

Páginas: 316 pp.

18,50 €

Disponible en formato electrónico:

Sinópsis

Detalles

El epistolario de Granvela se nutre de numerosos personajes relevantes del círculo de influencia del poder imperial a la ciudad y reino de Valencia. La variedad de cuestiones allí desarrolladas constituye un diagrama cristalino de las motivaciones, casi todas personales, que mueven una parte de la sociedad aristocrática de la época y determinan una visión inquietante y sesgada de las actuaciones del duque de Calabria en el ejercicio del virreinato valenciano. En el epistolario emerge un personaje oscuro, arrogante y altivo que, con la ayuda inestimable de los naturales del país, desprecia continuamente los valencianos y sus instituciones. La acción política del duque de Calabria en este periodo tropezó fuertemente con el asunto Masquefa, el cual probablemente hubiera significado la decadencia política del duque de no haberle sobrevenido una muerte tan repentina como enigmática.

Biografía

Joan Iborra (Silla, 1951) es licenciado en Historia y doctor en Filologia Catalana por la Universitat de València. Fue uno de los organizadores del I Simpòsium d’Història de l’Horta-Albufera (Silla, 1981). Es autor de la transcripción, estudio y edición de la Crónica de la ínclita y coronada ciudad de Valencia, de Martí de Viciana, y ha editado Sumari d’Espanya, crónica del último tercio del siglo XV emparentada directamente con Històries e conquestes, de Pere Tomic, de la que también ha sido editor. Ha publicado artículos de investigación en múltiples revistas (Afers, Recerques, Revista Borja, Scripta, Estudis Romànics, BSCC, Quaderns de Filologia o Revista de la Safor, entre otras) y es miembro del consejo de redacción de las revistas Afers y El Contemporani. Ha traducido el Diario de Francesc de Borja y las obras de teatro borgianas Alexandre VI, de Julio Verne, y Lucrècia Borja, de Victor Hugo, y, junto con Vicent Olmos, El retorn de Martin Guèrra, de Natalie Zemon Davis. Así mismo, ha investigado la música medieval a través del Tirant y se ha ocupado del tema de la alimentación tradicional y medieval con varias obras, como por ejemplo A l’ombra del Mondúver o Crònica de la vall i el mercat, sobre la Valldigna. Es director de las revistas de historia local Ab-ben-Cedrell y L’Escudella. En 2022 le fue concedido el premio de investigación del Institut d’Estudis Comarcals de l’Horta Sud para la realización de un trabajo de investigación sobre la Germanía en l’Horta Sud.

Citación

Benavent Benavent, J. [Júlia] & Iborra Gastaldo, J. [Joan] (2016). La mort del duc de Calàbria. Interessos i tensions nobiliàries a l'epistolari Granvela (1539-1561). Universitat de València.

Benavent Benavent, Júlia y Iborra Gastaldo, Joan. La mort del duc de Calàbria. Interessos i tensions nobiliàries a l'epistolari Granvela (1539-1561). Universitat de València, 2016.

BENAVENT BENAVENT, Júlia y IBORRA GASTALDO, Joan. La mort del duc de Calàbria. Interessos i tensions nobiliàries a l'epistolari Granvela (1539-1561). Valencia: Universitat de València, 2016. ISBN 978-84-370-9940-8.

Benavent Benavent, Júlia y Iborra Gastaldo, Joan. La mort del duc de Calàbria. Interessos i tensions nobiliàries a l'epistolari Granvela (1539-1561). Valencia: Universitat de València; 2016. 316 p.

Copiar al portapapeles