La moreria de València

Famílies i patrimonis. Documents (1305-1526)

Manuel Ruzafa García, ed.

Col·lecció: Fonts Històriques Valencianes, 88

ISBN: 978-84-1118-285-0

Matèria: història

Submatèries: història medieval

Idioma: català

Coeditor: Acadèmia Valenciana de la Llengua

Any ed.: 2023

Enquadernació: rústica

Format: 19 x 27 cm

Pàgines: 370

25,00 €

Disponible en accés obert:

Sinopsi

Detalles

La població musulmana que va viure a la ciutat de València entre els segles XIII i XVI disposà sempre d’un espai propi, individualitzat i definit: la moreria, terme popular amb què era conegut dins la topografia urbana el seu barri fins al segle xviii.

Les seues institucions, com l’aljama, es troben sota l’autoritat reial, que reconeixia la condició islàmica dels antics andalusins, ara mudèjars («moros») –costums, pràctiques religioses, formes de vida, llengua, vestits i aliments diferenciats dels súbdits cristians i jueus. Poc més de mil habitants mudèjars al bell mig d’una populosa ciutat cristiana que anirà asolint, entre 1370 i 1510, la condició de port mediterràni de primera magnitut, fet que beneficia extraordinariament a la moreria de la ciutat, ara convertida en un actiu centre artesanal i mercantil, i que provoca una gran atracció per a l’important conjunt de la població mudèjar del regne, més d’una quarta part dels valencians al segle XV. Resseguint els 168 documents publicats, el lector pot copsar la vida palpìtant, les ocupacions, els conflictes i les relacions d’una activa comunitat que protagonitza una forma de vida diferent però integrada –o, més aviat, acceptada– dins el regne cristià.

Biografía

Manuel Ruzafa García , doctor en Història (1988) i professor del Departament d’Història Medieval de la Universitat de València, imparteix classes d’Història Medieval de la Península Ibèrica i d’Història del Món Islàmic Medieval al Grau d’Història i altres assignatures als màsters de Patrimoni i Orígens d’Europa. La seua investigació se centra en l’estudi de la població mudèjar valenciana, tant de la ciutat com del conjunt del regne, al període medieval, les relacions de València amb les terres islàmiques i el grup dels conversos de jueu. Ha publicat diversos articles i capítols de llibre, entre els quals cal destacar: “Facen-se cristians los moros o muyren!” (1990), “Alí Xupió, senyor de la moreria de València” (1995), “La morería de Valencia: centro económico mudéjar en área de convergencia cristiana y musulmana mediterránea (1370-1500)” (2007), “La familia Xupió en la morería de Valencia (1362-1463)” (2008),  “Mudéjares, conversos e Inquisición en la Valencia del siglo XV” (2013), “El mudéjar, del nacimiento a la muerte. Familias, inserción social y edades de la vida en época medieval a través de la minoría islámica peninsular” (2017) o “Las complicadas relaciones entre la Generalitat valenciana y los mudéjares en época bajomedieval. Marginación, silencio, conflictos, integración” (2021).

Índex

Índex

Introducció

Els documents d’una comunitat musulmana en una ciutat cristiana.  La moreria de València

Criteris de transcripció i edició

Abreviatures

Bibliografia

COL·LECCIÓ DOCUMENTAL

Índex antroponímic

Índex toponímic

Citació

Manuel Ruzafa García, e. [ed.] (2023). La moreria de València. Famílies i patrimonis. Documents (1305-1526). Universitat de València.

Manuel Ruzafa García, ed. La moreria de València. Famílies i patrimonis. Documents (1305-1526). Universitat de València, 2023.

MANUEL RUZAFA GARCÍA, ed. La moreria de València. Famílies i patrimonis. Documents (1305-1526). Valencia: Universitat de València, 2023. ISBN 978-84-1118-285-0.

Manuel Ruzafa García, ed. La moreria de València. Famílies i patrimonis. Documents (1305-1526). Valencia: Universitat de València; 2023. 370 p.

Copiar al portapapeles