La Catalunya associada (1868-1938)

L’associacionisme català contemporani, amb una densa xarxa d’associacions i d’espais de sociabilitat, es caracteritza per tres aspectes: la diversitat (agrari, sindical, professional, cooperatiu, mutual, femení, educatiu, recreatiu, cultural, polític, religiós...); la fortalesa numèrica i distribució homogènia per tot el territori, i la presència activa en la vida econòmica, política, social i cultural del país. Històricament, però, davant l’absència d’un Estat protector i l’avarícia del capital, les classes populars catalanes s’associaren i hagueren de lluitar per assolir una vida digna i, en alguns casos, per transformar la societat. ‘La Catalunya associada’, una investigació original i pionera, analitza i cartografia l’associacionisme i la sociabilitat a Catalunya entre 1868 i 1938 i en traça una imatge global i, alhora, sectorial, que va des del món rural fins al món urbà i que abasta el conjunt de les classes socials i de la geografia catalana.

ÍNDEX

I. LA RECERCA

1. INTRODUCCIÓ, Montserrat Duch, Ramon Arnabat, Antoni Gavaldà

1. Sociabilitats i associacions

2. Notes per a la recerca. Un suggeriment per a futures aproximacions

Bibliografia

2. EINES METODOLÒGIQUES: LA BASE DE DADES DE L’ASSOCIACIONISME CATALÀ CONTEMPORANI, Ramon Arnabat, Agustí Agramunt

1. Presentació

1.1 Una base de dades per a l’estudi de la sociabilitat popular.

2. Metodologia.

2.1 La base de dades

2.2 Tipologia d’operacions realitzades

2.3 Elaboració de variables de tipus geogràfic

2.4 Nombres absoluts i nombres relatius

Bibliografia

II. TIPOLOGIES ECONOMIA, SOCIETAT I CULTURA ASSOCIATIVES

1. LA CATALUNYA AGRÀRIA ASSOCIADA: SOCIETATS I SINDICATS, Antoni Gavaldà

1. La cooperació agrària, pot entendre’s per etapes o cicles?

2. La cooperació primerenca catalana (1887-1906)

3. L’expansió de la cooperació (1906-1934)

4. La cooperació enllaçada amb la via política. Doble legislació (1931/1934-1938)

Bibliografia

2. ASSOCIACIONISME SINDICAL I PROFESSIONAL, Francesc Fortuño

1. Introducció

2. Contextualització i antecedents. La situació abans de la Llei d’Associacions (1887)

3. L’impuls de la Llei d’Associacions i l’evolució fins a l’inici de la dictadura de Primo de Rivera

4. La dictadura de Primo de Rivera i l’època republicana. Del retrocés i estancament a la consolidació d’un model associatiu

Bibliografia

3. EL DESENVOLUPAMENT DEL COOPERATIVISME A LA CATALUNYA URBANA, Miguel Garau

1. Els inicis del cooperativisme a la Catalunya urbana (1864-1899)

2. El progressiu arrelament de la propaganda «cooperatista» (1899-1919)

3. La consolidació del moviment cooperatiu (1920-1931)

4. De la doctrina «cooperatista» a la cristal·lització del «tercer sector» (1931-1936)

5. Epíleg.

Bibliografia

4. LA LEGISLACIÓ REPUBLICANA SOBRE LES MUTUALITATS, A EXAMEN, Antoni Gavaldà.

1. De la Llei de Bases per a cooperatives, mutualitats i sindicats agrícoles, a la Llei de Mutualitats (1934)

2. Conseqüències col·laterals de la Llei: les oposicions a Mutualitats del 1934/ 1936

3. La memòria d’oposició de Josep Cadellans, un model obert

4. Història de la legislació espanyola sobre associacions mutualistes i sobre assegurances socials. Estudi crític

5. Estudi crític de la legislació catalana sobre Mutualitats

6. Idea general sobre legislació estrangera en mutualitats i assegurances socials

Bibliografia.

5. EL MOVIMENT CATÒLIC, Montserrat Duch Plana

1. Balanç historiogràfic.

2. La singularitat del catolicisme català (1875-1923/31)

3. La Segona República. «Catalunya també ha deixat de ser catòlica», però el catolicisme dialoga amb la República

4. La feminització i la (re)masculinització del catolicisme

5. Les «mares socials» en l’espai públic

6. Aproximació quantitativa al moviment catòlic català

Bibliografia

6. ASSOCIACIONISME POLÍTIC EN LA CATALUNYA CONTEMPORÀNIA. CAP A UNA CIUTADANIA REPUBLICANA?, Josep Maria Pons-Altés

1. Introducció.

2. Una societat polititzada.

3. La força del republicanisme popular

4. Altres associacionismes polítics

5. Conclusions

Bibliografia

7. L’ASSOCIACIONISME CULTURAL, Ramon Arnabat i Xavier Ferré

1. Associacionisme cultural i ateneisme

2. Primers ateneus (1836-1887)

3. L’expansió territorial (1887-1900)

4. Federació i politització (1901-1920)

5. Cap a una nova cultura (1921-1936)

6. Ateneisme, cultura i politització popular

7. Epíleg

Bibliografia

8. L’ASSOCIACIONISME DE LES DONES, Montserrat Duch Plana

1. Invisibilitat i poder

2. Les catalanes associades

3. Les associacions catòliques, un marc d’actuació pública femenina

4. Cultura i esport

5. El sufragi de les dones i la participació política

Bibliografia

III. VISIONS GLOBALS

1. L’ESTAT DE LA QÜESTIÓ SOBRE LA HISTÒRIA DE L’ECONOMIA SOCIAL I SOLIDÀRIA, Jordi Estivill i Marc Dalmau

1. Una mirada calidoscòpica

2. Alguns reptes per a fer un balanç bibliogràfic

3. Històries paral·leles?

3.1 Alguns antecedents i tres generacions d’estudiosos del cooperativisme

3.2 Una confluència emergent

3.3 Punts de trobada: la multifuncionalitat de les primeres societats obreres

4. Algunes hipòtesis explicatives

Bibliografia

2. L’ASSOCIACIONISME POPULAR: UNA MIRADA DE CONJUNT, Ramon Arnabat

1. Cronologia associativa

2. Tipologies associatives

3. Distribució comarcal

4. Geografia de l’associacionisme

5. Associacionisme i població: creixement, urbanització i alfabetització

6. Associacionisme i economia

7. Associacionisme i política

7.1 El Sexenni Democràtic (1868-1874)

7.2 La Restauració (1890-1923)

7.3 La dictadura de Primo de Rivera (1923-1930)

7.4 La Segona República (1931-1936)

8. L’associacionisme català en el marc de l’Estat espanyol

9. Un assaig d’interpretació

Bibliografia