Introducció a la metafísica

La metafísica és la disciplina filosòfica que es pregunta per l’existència i la naturalesa última de tot allò que ens envolta, i de nosaltres mateixos. En aquesta introducció als problemes i debats centrals de la disciplina des de la perspectiva de la tradició analítica, es formulen les qüestions següents: quins són els constituents últims de la realitat?, són tots particulars o també n’hi ha d’universals? Com pot una cosa canviar al llarg del temps i tanmateix preservar la seua identitat? Què vol dir que una cosa és causa d’una altra? I que una cosa siga essencial a una altra? Què són els mons possibles i com ens ajuden a entendre el món en què vivim? Al llarg dels cinc capítols que componen el llibre, es discuteixen les principals posicions i arguments en els debats contemporanis sobre aquestes qüestions, entre d’altres.

Pablo Rychter  és professor de Filosofia a la Universitat de València. Ha treballat també en les universitats de Buenos Aires, Barcelona, British Columbia, Oxford i Manchester. La seua àrea de recerca primordial és la metafísica des d’un enfocament analític. És autor d’articles especialitzats sobre diversos temes metafísics, com ara la persistència i el canvi al llarg del temps, la fonamentació de la veritat i la qüestió del realisme en diverses àrees del discurs.

PRÒLEG, Tobies Grimaltos

Capítol 1. Què és la metafísica

1.1 Metafísica i ontologia

1.2 Metafísica i ciència

1.3 Argumentació

1.3.1 Tres preguntes a fer-se en la lectura d’un text filosòfic

1.4 Quine sobre allò que hi ha

1.4.1 El problema de Parmènides

1.4.2 Compromís ontològic

1.4.3 La concepció quineana de l’ontologia

1.5 Metafísica, història de la metafísica i filosofia analítica

1.5.1 Antihistoricisme

1.5.2 Metafísica i filosofia analítica

Capítol 2. Universals

2.1 Predicats

2.2 El realisme sobre els universals

2.2.1 Realisme sobre universals, objectivisme i fonamentalisme

2.2.2 Arguments per al realisme

2.2.3 Un problema per al realisme: la naturalesa de l’exemplificació

2.2.4 La teoria dels universals d’Armstrong

2.3 Nominalisme

2.3.1 Propostes «subjectivistes»: nominalisme de predicats i nominalisme de conceptes

2.3.2 Propostes «objectivistes»: nominalisme de classes i de semblança

2.4 Explicació metafísica, propietats i universals

2.4.1 Nominalisme estruç i explicació metafísica

2.4.2 Universals, propietats i articulacions de la naturalesa

Capítol 3. Particulars

3.1 Relacions formals

3.1.1 Identitat

3.1.2 Part i tot

3.2 La constitució metafísica dels particulars

3.2.1 La teoria del feix i la teoria del substràtum

3.2.2 Estats de coses

3.2.3 Teoria de trops

3.2.4 Hilemorfisme

3.3 El problema del canvi

3.3.1 Eternisme i presentisme

3.3.2 Perdurantisme i endurantisme

3.3.3 Solucions al problema del canvi

3.4 Objectes coincidents

3.4.1 Propostes anticohabitacionistes

3.4.2 Propostes cohabitacionistes

Capítol 4. Necessitat i possibilitat

4.1 L’àmbit de la necessitat

4.2 Vocabulari modal i pessimisme sobre la modalitat

4.3 Mons possibles

4.4 Ficcionalisme modal

4.5 Els fonaments de la modalitat

Capítol 5. Un paradís de la metafísica

5.1 Modalitat de re

5.1.1 Els límits de la modalitat I: essència

5.2 Sobrevinença, fisicalisme i lleis naturals

5.2.1 Els límits de la modalitat II: reducció, fonamentació dependència

5.3 Determinisme i lliure albir

5.4 Causalitat

5.4.1 Condicionals contrafàctics

5.4.2 La teoria contrafactualista de la causalitat

5.5 Veritat en la ficció

BIBLIOGRAFIA