Sinopsi
Detalles
Índex
Índex
PRÒLEG A LA SEGONA EDICIÓ
PRESENTACIÓ
Introducció. Sobre les relacions entre coneixement i cultura
Capítol 1. Sistemes de coneixement de la natura
1.1 Natura i coneixements biològics en les societats prehistòriques i primitives
1.2 Les grans societats arcaiques
1.2.1 L’antiga Mesopotàmia
1.2.2 L’Egipte faraònic
1.2.3 Les societats precolombines mesoamericanes
1.3 El saber biològic en l’antiguitat clàssica
1.3.1 La Xina
1.3.2 L’Índia
1.3.3 Grècia
Capítol 2. La biologia clàssica grega
2.1 L’època heroica
2.2 La filosofia de la natura
2.3 Naturalesa humana, salut i malaltia en els textos hipocràtics
2.4 Herència i generació
2.5 El pensament biològic d’Aristòtil
2.6 L’escola peripatètica
2.7 La biologia alexandrina
2.8 L’hel·lenisme romà
2.8.1 Els grans compiladors
2.8.2 L’obra de Galè de Pèrgam (ca. 130-201 dC)
2.9 La transmissió de la biologia clàssica a l’Occident medieval
2.9.1 L’alta edat mitjana llatina: cultura monàstica i escolasticisme
2.9.2 El període bizantí
2.9.3 El període islàmic
2.9.4 L’escolàstica, el cristianisme llatí i el naixement de les universitats
Capítol 3. Els coneixements biològics en l’edat mitjana
3.1 La biologia bizantina
3.2 La biologia islàmica
3.3 L’Occident cristià
Capítol 4. Els sabers biològics en el Renaixement
4.1 Factors de transformació de les societats medievals en el món modern
4.2 Etapes de transició de la biologia medieval a la biologia moderna
4.3 Les ciències de la natura i l’estat modern
4.4 La botànica descriptiva
4.5 La zoologia
4.6 La reforma dels sabers anatòmics
4.7 La nova estequiologia fibril·larista
4.8 La constitució d’un saber fisiològic
4.9 La crisi de la patologia galènica
Capítol 5. Orígens de la biologia moderna (segles XVII i XVIII)
5.1 Acadèmies científiques i institucionalització dels sabers
5.2 Els microscopistes clàssics
5.3 Els sabers morfològics: anatomia humana i comparada
5.4 La unitat elemental de la matèria viva
5.5 Orígens de la fisiologia experimental
5.6 El mecanicisme biològic
5.7 William Harvey i la circulació de la sang
5.8 Paracelsisme, iatroquímica i origen del vitalisme
5.9 Expansió colonial i nova cartografia
5.10 Les expedicions de naturalistes
5.11 La sistemàtica botànica i zoològica i el problema de la taxonomia
5.12 La generació espontània i l’origen de la vida
5.13 Doctrines embriològiques: preformacionisme i epigenetisme
5.14 La biologia experimental
5.15 Els primers transformistes, el registre fòssil i l’origen del món
Capítol 6. La constitució de les ciències biològiques contemporànies
6.1 Les ciències morfològiques i la teoria cel·lular
6.2 L’embriologia
6.3 Fisiologia analítica i fisiologia general
6.4 Química fisiològica, bioquímica i biologia cel·lular
6.5 La constitució del pensament evolucionista
6.6 Paleontologia i geologia
6.7 Darwin i la teoria sintètica
6.8 La genètica
6.9 La microbiologia
6.10 L’ecologia
6.11 L’etologia
6.12 Nous corrents de la biologia experimental contemporània
6.13 Cinquanta anys després de la doble hèlix
BIBLIOGRAFIA
ÍNDEX ONOMÀSTIC
