Història de l'art del segle XIX

La interpretació del passat que han fet els historiadors de l'art està inevitablement condicionada pels valors dominants del món en què viuen. Si la visió actual de l'home i del món s'ha fet més rica i més complexa, la nostra projecció cap enrere tindrà necessàriament les mateixes característiques. A partir de l'acceptació actual del valor d'un món multicultural, aquest llibre du a terme una revisió dels escrits sobre història de l'art i, alhora, pretén estimular la reflexió, tot oferint una visió més oberta i una aproximació comprensiva al fenomen artístic.

Índex
PREFACI.
Capítol 1. Introducció a l’art del segle XIX
1.1 Els canvis en la concepció del món i el seu reflex en l’art contemporani
Capítol 2. Període 1776-1815
2.1 Revolució, classicisme i la construcció de la cultura contemporània
2.1.1 El naixement de la història de l’art i dels seus teòrics
2.1.2 Les acadèmies de belles arts i el concepte de «gran art»
2.2 Urbanisme i arquitectura a Europa i als Estats Units
2.2.1 Revolució industrial i crisi de la ciutat
2.2.2 El pragmatisme americà: les ciutats de Washington i de Nova York.
2.2.3 Classicisme i pintoresquisme anglesos. Sir John Soane i John Nash. El jardí paisatgístic
2.2.4 El valor de la utopia en urbanisme i arquitectura: Boullée i Ledoux
2.2.5 L’estil Imperi. Les doctrines de Durand
2.3 La pintura i la crisi
2.3.1 El sublim: Füssli i Blake
2.3.2 Sturm und Drang: Philipp Otto Runge i Caspar David Friedrich
2.3.3 Crítica i impugnació: Goya
2.3.4 Jacques-Louis David i la Revolució Francesa
2.4 L’escultura i la perceptiva
2.4.1 Una nova iconografia: Houdon
2.4.2 Els escultors del nord d’Europa a Roma
2.4.3 Els clàssics moderns: Canova i Thorvaldsen
Bibliografia
Capítol 3. Període 1815-1847
3.1 El Congrés de Viena i les seues conseqüències culturals. El desenvolupament de la sensibilitat romàntica
3.1.1 El nacionalisme i els estils retrospectius
3.1.2 Les teories de Hegel sobre la preeminència de l’art
3.1.3 L’alternativa al gran art. El paisatge i el quadre de gènere
3.2 Urbanisme i arquitectura a l’època de la Restauració
3.2.1 L’ús capitalista del sòl i els instruments de control administratiu
3.2.2 Les reformes polítiques i les primeres lleis urbanístiques.
3.2.3 El moviment neogòtic. Interpretacions tècniques, estètiques i ideològiques
3.2.4 L’arquitectura en ferro: Joseph Paxton
3.3 La pintura com una nova presa de consciència
3.3.1 Romanticisme a la Gran Bretanya: John Constable i J. M. W. Turner
3.3.2 Academicisme, passat i present: Ingres
3.3.3 Romanticisme a França: Géricault i Delacroix
3.3.4 Un colp d’ull al paisatge: l’escola de Barbizon
3.3.5 La pintura de gènere i el juste milieu
3.4 L’escultura europea després de la Restauració
3.4.1 El desenvolupament de l’escultura com un art públic
3.4.2 L’herència de Canova: Thorvaldsen
3.4.3 L’escultura en l’àmbit anglosaxó
3.4.4 L’impacte històric a la Itàlia i l’Alemanya prenacionals
3.4.5 Els escultors a la França de la Restauració
Bibliografia
Capítol 4. Període 1848-1870
4.1 Les arrels del realisme i la Revolució del 1848
4.1.1 L’art i la política
4.1.2 La valoració de l’art com a lluita social
4.1.3 El Saló i el Saló dels Refusats
4.1.4 La influència de la crítica
4.1.5 Baudelaire i el somni del pintor de la vida moderna
4.2 Urbanisme, arquitectura i enginyeria a la segona meitat del segle XIX
4.2.1 El Londres victorià
4.2.2 La reforma interior de París del baró Haussmann
4.2.3 Eclecticisme i racionalisme. L’escola privada d’Henri Labrouste i el taller d’Eugène Viollet-le-Duc
4.2.4 L’arquitectura oficialista: el Louvre i l’Òpera
4.3 Pintura i impugnació social
4.3.1 L’art de la caricatura i la crítica social en la Monarquia de Juliol: Honoré Daumier
4.3.2 L’exaltació de la pagesia: François Millet i Rosa Bonheur.
4.3.3 Gustave Courbet i la lluita contra la convenció
4.3.4 La impugnació a l’Anglaterra victoriana: la Germandat Prerafaelita
4.3.5 La pintura de la vida moderna: Édouard Manet, Berthe Morisot i Éva Gonzalès
4.3.6 El naixement de la fotografia. Louis-Jacques-Mandé Daguerre, Nadar i Julia Margaret Cameron
4.4 L’escultura en un carreró sense eixida
Bibliografia
Capítol 5. Període 1870-1900
5.1 Optimisme i pessimisme a la fi del segle XIX
5.1.1 La decadència refinada i la Belle Époque
5.1.2 Ciència i art. Hermann von Helmholtz: òptica. Odgen Rood: cromàtica. Eugène Chevreul: la llei dels contrasts simultanis de colors
5.1.3 L’estètica científica de Charles Henry
5.1.4 William Morris. El moviment Arts and Crafts. La fascinació per la cultura japonesa
5.1.5 L’evolució accelerada de l’estil
5.2 Urbanisme i arquitectura a la fi del segle
5.2.1 Les exposicions internacionals i l’ordenació dels espais públics. Les formes de vida suburbanes
5.2.2 Noves propostes urbanes: Camillo Sitte, Arturo Soria i Tony Garnier
5.2.3 L’arquitectura comercial i l’escola de Chicago
5.2.4 L’enginyeria monumental: Gustave Eiffel
5.2.5 Els inicis de l’arquitectura moderna: Otto Wagner, Victor Horta, Antoni Gaudí, Charles R. Mackintosh, Auguste Perret.
5.3 Optimisme i pessimisme en l’art de la fi del segle XIX
5.3.1 Pintar la llum i el moviment. Impressionisme, les diferents vies: Monet, Renoir, Pissarro i Degas
5.3.2 Independència, raça i gènere en l’art contemporani nordamericà
5.3.3 La crisi dels impressionistes i l’emergència del simbolisme i del naturalisme
5.3.4 Primitivisme i cientifisme en l’art de Gauguin i de Seurat
5.3.5 L’artista inadaptat: Vincent van Gogh i Toulouse-Lautrec
5.3.6 Paul Cézanne: sensacions i mètodes estilístics
5.3.7 El naturalisme i la pintura fotogràfica en l’àmbit internacional
5.4 L’escultura a la fi de la centúria
5.4.1 La reivindicació de l’escultura renaixentista: Emmanuel Frémiet, Auguste Bartholdi i Auguste Rodin
5.4.2 Els intents d’obertura cap a noves possibilitats
Bibliografia
ÍNDEX ONOMÀSTIC
ÍNDEX D’OBRES.
BIBLIOGRAFIA GENERAL
ANNEX GRÀFIC