Hidráulica agraria y sociedad feudal

L'estudi de les pràctiques d'hidràulica agrària desenvolupades durant l'Edat Mitjana ha mostrat que no ens trobem davant fenòmens purament «etnogràfics» o solucions universals sense valor històric. En aquesta obra col·lectiva s'ofereixen, d'una banda, treballs representatius de regions on s'inicia l'expansió agrària en el marc de la cristal·lització del sistema feudal (Catalunya Vella, Llenguadoc, Borgonya) i, per un altre, diversos estudis sobre les transformacions produïdes en territori conquistats durant els segles XII (regió de Terol, vall del Segre), XIII (regne de València) i finals del XV (regne de Granada). A través de tots ells s'examina la diversitat de mitjans geogràfics (humits i àrids) on es despleguen tècniques hidràuliques aplicades al cultiu, els prats i la molineria.

Introducción. ¿Existe una hidráulica agraria «feudal»?

Hidráulica campesina anterior a la generalización del dominio feudal.

Casos en Cataluña

Cîteaux y el control del agua en la Edad Media: la creación del canal de Cent-Fonts

Formas feudales de especulación agraria: villas, viñas y acequias en el sur de Aragón (ca. 1170-1240)

La construcción del paisaje en una huerta feudal: la Séquia Major de Vila-Real (siglos XIII-XV)

Colonización cristiana y roturación de áreas palustres en el reino de Valencia. Los marjales de la villa de Morvedre (ca. 1260-1330)

Técnicas de drenaje y sociedad feudal: las lagunas del Languedoc

La pervivencia del regadío andalusí en la Aitona bajomedieval

Sistema de riego en la cara norte de Sierra Nevada (Granada-Almería)

El agua en el reino de Granada: herencia islámica y transformaciones castellanas