Estereotipos de género en procesos por violencia sexual

Elisa Simó Soler

ISBN: 978-84-1118-337-6

Matèria: dret, estudis feministes

Idioma: castellà

Coeditor: Tirant lo Blanch

Any ed.: 2024

Enquadernació: rústica

Format: 15 x 21,5 cm

Pàgines: 364

32,90 €

Sinopsi

Detalles

La realitat social en la qual vivim és massa complexa per a no disposar de dreceres cognitives que ens ajuden a comprendre-la. Aquests mapes mentals que faciliten l’enteniment del nostre entorn, també anomenats estereotips, no sempre ofereixen una descripció fidel d’allò que intenten retratar. En el cas de les dones, la condició d’inferioritat imposada pel patriarcat respecte dels homes va suposar, primer, la seua invisibilització i exclusió del Dret i, després, la seua inclusió en l’agenda política i en el marc legal com si es tractara d’un tot monolític. En el cas de les dones víctimes de violència sexual es pot descriure un recorregut similar. L’estereotipatge de gènere configura un model ideal de víctima que pressuposa un únic relat vàlid de la violència, sobre el qual pivotarà la credibilitat atorgada a les dones a la seu judicial. Des d’una perspectiva de gènere interseccional, el treball que es presenta ací constitueix una crítica a la simplificació estereotipada de les vivències de violència sexual a partir de la proposta d’instauració d’un enfocament antiestereotipatge que servisca per a garantir els drets de les dones quan accedeixen als tribunals. La formulació no sols s’estructura de manera teòrica, sinó que es complementa amb l’anàlisi d’estereotips en resolucions judicials amb estadística descriptiva i intel·ligència artificial. Els resultats, amb estereotips presents en més de la meitat de les sentències i l’apreciació d’una correlació entre l’existència d’estereotips i la decisió, permeten concloure que la prevalença d’estereotips de gènere en l’Administració de Justícia amenaça la vigència de la garantia d’imparcialitat i suposa un exercici de violència institucional.

Biografía

Politòloga, advocada, doctora en Dret i investigadora postdoctoral Margarita Salas, a la Universitat de València, Elisa Simó Soler  va ser premi extraordinari del Màster en Dret i Violència de Gènere de la mateixa universitat. Ha publicat diversos articles i capítols de llibres i ha participat en seminaris, cursos i congressos (nacionals i internacionals) en l’àmbit de la violència de gènere, la intel·ligència artificial i, recentment, la defensa planetària. Després d’obtenir una beca del Banc Santander va completar amb èxit el programa en línia de Machine Learning: Tecnologia en la Presa de decisions del MIT. Ha estat investigadora visitant al Max Planck Institute for Comparative Public Law and International Law de Heidelberg i, actualment, a la Universitat de Buenos Aires. Participa en dos projectes d’investigació: “Claus per a una justícia digital i algorítmica amb perspectiva de gènere” (PID2021-123170OB-I00) i “Construint consensos per a un futur sostenible: Governança anticipatòria i prospectiva administrativa (PROFUTURE)” (PID2020-116401GB-I00).

Índex

Índex

Agradecimientos

Abreviaturas

Prólogo

Introducción

Capítulo primero. Mujeres y derecho: contra el inmovilismo jurídico

I. Breve reflexión sobre la (no) historia de las mujeres en el derecho

1. Damnatio feminis memoriae: hombres, mujeres e historia

2. Sinécdoque identitaria: La Mujer por las mujeres

3. Derecho patriarcal: contradicciones y contraderechos

II. De la pretendida inmutabilidad del derecho

1. La reescritura del Derecho desde el no-lugar

2. “Gender mainstreaming” o la ocupación de espacios negados

3. Incorporando la perspectiva de género: reconsiderar no es desmantelar

Capítulo segundo. Estereotipos de género en la función jurisdiccional: aproximación a su conceptualización

I. Marco teórico: ¿qué es un estereotipo de género?

1. La estereotipación como dispositivo de interacción social

2. La estereotipia y su taxonomía: justificación de su utilidad

II. Marco jurídico: la (des)regulación de los estereotipos

1. Por la norma

2. Por la jurisprudencia

2.1. Juris I: Comité para la Eliminación de la Discriminación contra la Mujer

2.2. Juris II: Corte Interamericana de Derechos Humanos

2.3. Juris III: Tribunal Europeo de Derechos Humanos

2.4. Juris IV: Tribunal Supremo

Capítulo tercero. Estereotipos en los tribunales y miopía judicial

I. ¿Cuándo los estereotipos son relevantes en sede judicial?

II. Yoísmo en el poder judicial: los sesgos cognitivos de sus señorías

1. La inevitabilidad del sesgo: parcialidad e indefensión

2. Justicia transhumana y estereotipia: ¿juez robotizado o juez sintiente?

3. Identificación: (des)activación consciente e intersección multidisciplinar

III. Principio de ¿libre? apreciación de la prueba

1. Perspectiva de género como valor añadido en el marco de la garantía de imparcialidad

2. Exhaustividad como buena práctica frente a la estereotipación judicial

3. El triple canon del Tribunal Supremo como directriz

4. Propuesta de decálogo para valorar la declaración de la víctima

Capítulo cuarto. Dosis de realidad y ficción en la violencia sexual: análisis empírico

I. La versión arquetípica de víctima de violencia sexual

1. Rasgos de violencia y de resistencia

2. Afectación psicoemocional

3. Experiencia sexual previa

4. Factores ambientales

5. Demora en denunciar

II. Una realidad distorsionada: la versión de la víctima y de la sociedad en disputa

1. Existencia de lesiones físicas

2. Presencia de lesiones psicológicas

3. Lugar y sujeto activo

4. Comportamiento previo de las mujeres

III. Guía metodológica

1. Criterios para la búsqueda jurisprudencial

2. Datificación: modelo de recogida de datos y anotación

IV. Resultados del análisis estadístico

1. Sentencia

2. Víctima y agresor

3. Ex ante

4. Ad momentum

5. Ex post

6. Enjuiciamiento

7. Estereotipación

8. Síntesis de los principales resultados

V. La búsqueda de estereotipos de género a través de inteligencia artificial

1. Objetivos: ¿IA para qué?

2. Modelos de Machine Learning

3. Resultados y discusión

4. Actuaciones a futuro

5. Implicaciones para la Administración de Justicia

5.1. Un ejercicio de diagnosis formativo

5.2. Un potencial disciplinario

5.3. Una causa para el aseguramiento de derechos

Capítulo quinto. Estereotipia y violencia institucionalizada: cuando los estereotipos victimizan a las mujeres

I. Maltrato institucional: la autoría estatal de la violencia contra las mujeres

1. La travesía por los tribunales: segunda experiencia victimal

2. Violencia institucional: cuando el benefactor se torna maltratador

2.1. Aproximación conceptual desde el feminismo

2.2. Un alejamiento normativo

2.3. Manifestaciones de una segunda agresión

Epílogo

Bibliografía

Jurisprudencia

Anexos

Anexo 1. Base de datos recolectada

Anexo 2. Subgrupos de variables para el entrenamiento de IA

Citació

Simó Soler, E. [Elisa] (2024). Estereotipos de género en procesos por violencia sexual. Universitat de València.

Simó Soler, Elisa. Estereotipos de género en procesos por violencia sexual. Universitat de València, 2024.

SIMÓ SOLER, Elisa. Estereotipos de género en procesos por violencia sexual. Valencia: Universitat de València, 2024. ISBN 978-84-1118-337-6.

Simó Soler, Elisa. Estereotipos de género en procesos por violencia sexual. Valencia: Universitat de València; 2024. 364 p.

Copiar al portapapeles