Escribir con dos voces

Espanya és un estat plurilingüe integrat per diverses llengües autòctones, a més de l’espanyol, que tenen una cultura distintiva i una rica tradició literària: l’asturià, el català, el basc o el gallec. Una part dels habitants de la península i les illes, doncs, són bilingües, i quan s’expressen literàriament presenten perfils diferents: parlants bilingües que escriuen en una sola de les llengües que coneixen, que escriuen textos diferents (o no) en les dues llengües que parlen i que s’autotradueixen d’un idioma a un altre. ‘Escriure amb dues veus’ intenta observar com l’elecció d’una llengua coneguda (i no una altra) influeix en la creació dels escriptors que dominen una llengua ibèrica en contacte amb una altra de jerarquia superior (per exemple, el castellà respecte als altres idiomes amb què coexisteix). Aquest volum pretén contribuir a comprendre una mica millor les tradicions lingüístiques i literàries d’aquests territoris per a proporcionar un model útil que aprofundisca en la comprensió comparativa de les diferents cultures implicades i, en definitiva, per aconseguir projectar més llum sobre els processos d’escriptura en un context bilingüe.

Jordi Julià  (Sant Celoni, 1972) és llicenciat i doctor en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada per la Universitat Autònoma de Barcelona, on imparteix aquestes matèries. Especialitzat en la literatura contemporània, els seus últims llibres s'han ocupat de l'exili de 1939 i de la identitat lírica: Poètica de l’exili (2011), Poesia i identitat (2016), L’autor sense ombra (2016), Els cants de l’èxode (2017) i L’Odissea de Mercè Rodoreda (2022). Coautor d'una reflexió sobre teoria literària i comparatisme (Sobre islas y penínsulas, 2010) i d'un extens capítol de Pensamiento y crítica literaria en el siglo xx (2019), juntament amb Dolors Poch ha editat Escribir con dos voces (2020) i Salvando las distancias (2024). 

Dolors Poch Olivé  és professora de Llengua Espanyola a la Universitat Autònoma de Barcelona, especialitzada en fonètica experimental. Ha sigut redactora del volum Fonética y fonología de la Nueva Gramática de la Lengua Española (2011) de la rae. Les seues edicions de volums col·lectius s'han ocupat de les llengües en contacte: El español en contacto con las otras lenguas peninsulares (2016), El español de Cataluña en los medios de comunicación (2019), Lenguas juntas y revueltas. El español y el catalán en contacto (2020), Escribir con dos voces (2020) i Salvando las distancias (2024), aquests dos últims títols en col·laboració amb Jordi Julià.

 

ÍNDICE

Las voces y los ecos: a modo de prólogo, Jordi Julià y Dolors Poch

Las lenguas rotas y las múltiples moradas. Bilingüismo y autotraducción en la literatura gallega contemporánea, Rexina Rodríguez Vega.

Poética y políticas de segunda mano: la espectralidad en el proceso de traducción, Maria do Cebreiro Rábade Villar.

Las fronteras sistémicas como espacios de ambivalencia: Álvaro Cunqueiro en las literaturas gallega y española, Cristina Martínez Tejero

Tensiones en la literatura vasca contemporánea, Jon Kortazar

Las ediciones bilingües o la piedra de Rosetta de la lírica vasca, Lourdes Otaegi Imaz

Escribir para traducir(se): retos actuales de la literatura en euskera, Mari Jose Olaziregi

Poemas para una certidumbre: poesía asturiana de fin de siglo xx (con una adenda de 2020), Xosé Bolado

Escribir contra la derrota: travesías de la poesía contemporánea en asturiano, Leopoldo Sánchez Torre.

Una «criatura múltiple»: la voz lírica bilingüe de Maria Beneyto, Pere Ballart

En la frontera de las lenguas: bilingüismo y contacto idiomático en la literatura de Jordi Pere Cerdà, Jordi Julià

Creación literaria y traducción: aproximación al análisis lingüístico de las versiones españolas de dos cuentos de Carme Riera, Margarita Freixas.

Las lenguas traspuen: la escritura en español de Josep Pla y Un señor de Barcelona, Dolors Poch Olivé.