Els verbs velaritzats del català. Una perspectiva diacrònica

Partint d’un corpus format per obres catalanes que abasten del segle XII al XIX, s’analitza el procés de formació de la classe de verbs velaritzats de la segona conjugació del català. Aquesta classe es caracteritza per l’aparició sistemàtica, en determinats punts del paradigma, de l’element /g/, en verbs com ‘beure’ o ‘dir’, o de /sk/, en verbs com ‘nàixer’ o ‘viure’. La distribució de la consonant velar, però, no ha estat sempre tan recurrent com ho és en la actualitat, sinó que és producte d’una sèrie de canvis diacrònics. En aquest estudi, a través dels principis de naturalitat i de la noció de morfema, es pretén donar compte del procés de velarització del morfema ‘L’ (format per la primera persona del present d’indicatiu i pel present de subjuntiu), del morfema ‘pita’ (constituït pel passat simple, l’antic condicional en -ra i l’imperfet de subjuntiu) i dels participis de diverses classes verbals del català. Per tal de justificar la propagació de la velar a contextos en què inicialment no era pròpia, es fa servir el concepte d’exaptació, una mena de reanàlisi no previsible per la gramàtica; així, la consonant velar, que originàriament era un marcador de perfet, es va reciclar com un marcador de classe verbal, amb un ús molt més ampli del que tenia inicialment.

Manuel Badal Bertolín  (Sagunt, 1993) és graduat en Filologia Catalana (2015) i doctor en Llengües, Literatures i Cultures, i les seues aplicacions (2021) per la Universitat de València. La seua activitat investigadora se centra en l’estudi de la morfologia flexiva del català, amb una metodologia que combina l’anàlisi quantitativa i la qualitativa a partir dels models teòrics de la morfologia natural i la morfologia autònoma. Així mateix, ha participat en congressos internacionals i ha publicat diversos articles en revistes científiques indexades. Actualment, és investigador doctor al Departament de Filologia Catalana de la Universitat de València i exerceix la recerca al Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la Universitat de Barcelona.

0. PRÒLEG

I. INTRODUCCIÓ

II. L’ORGANITZACIÓ DELS PARADIGMES FLEXIUS

1. Morfologia natural

1.1 Els principis de naturalitat independents del sistema

1.2 Els principis de naturalitat dependents del sistema

1.3 Conflictes de naturalitat

2. La sistematització de les atipicitats de la flexió verbal: els morfemes

2.1 morfema L

2.2 morfema pita

3. Les modalitats del canvi morfològic

4. La reanàlisi de la consonant velar: un cas d’exaptació?

III. LA CONSONANT VELAR I LA FLEXIÓ VERBAL DEL CATALÀ ANTIC

1. Propietats gramaticals que tenen expressió morfològica en català antic

2. Propietats de la flexió verbal del català antic

2.1 La persona i el nombre

2.2 Expressió de temps, aspecte i mode

2.3 Morfemes de la flexió verbal del català antic

2.3.1 Casos del morfema pita en català antic

2.3.2 Casos del morfema L en català antic

2.4 Pèrdua de valor funcional de les formes imperfectives i perfectives

3. Origen de la velar

4. La naturalesa morfològica de la consonant velar

5. La classe de verbs velaritzats del català actual

IV. METODOLOGIA

1. Selecció del corpus i de les formes

2. Elaboració de les taules-resum

3. Mètodes numèrics per a obtenir els resultats

V. LA VELARITZACIÓ DELS PERFETS SIGMÀTICS

1. Verbs amb velar etimològica en el morfema L

1.1 Resultats del passat simple

1.2 Resultats de l’imperfet de subjuntiu

1.3 Resultats del condicional en -ra

2. Verbs amb morfema pita amb la marca -s-

2.1 Resultats del passat simple

2.2 Resultats de l’imperfet de subjuntiu

2.3 Resultats del condicional en -ra

3. Conclusions

VI. LA REINTERPRETACIÓ DE /G/ COM A MARCA DE PRIMERA PERSONA

1. Verbs amb morfema pita amb la marca -s-

1.1 Resultats del morfema L

1.2 El verb romandre

2. Verbs amb el morfema pita velaritzat i radical sense velar en el morfema L

2.1 Resultats del morfema L

3. Verbs amb el morfema pita velaritzat i radical palatal en el morfema L

3.1 Resultats de la primera persona del present d’indicatiu

3.2 Resultats del present de subjuntiu

3.3 El verb plaure i els seus derivats

4. Conclusions

VII. VERBS DE CONJUGACIONS MIXTES

1. El verb viure i els seus derivats5

1.1 Resultats del morfema L

1.2 Resultats del morfema pita

2. El verb escriure i els seus derivats

2.1 Resultats del morfema L

2.2 Resultats del morfema pita

3. El verb eixir i els seus derivats

3.1 Resultats del morfema L

3.2 Resultats del morfema pita

4. Conclusions

VIII. VERBS AMB UNA IDIOSINCRÀSIA PARTICULAR

1. El verb poder

1.1 Resultats de la primera persona del present d’indicatiu

1.2 Resultats del present de subjuntiu

2. El verb córrer i els seus derivats

2.1 Resultats del morfema L

2.2 Resultats del morfema pita

3. El verb haver

3.1 Resultats del present de subjuntiu

3.2 Resultats del morfema pita

4. El verb ser

4.1 Resultats de la primera persona del present d’indicatiu

4.2 Resultats del present de subjuntiu

4.3 Resultats de la tercera persona del passat simple

5. El verb estar

5.1 Resultats del morfema L

5.2 Resultats del morfema pita

6. Conclusions

IX. L’ANIVELLAMENT DELS RADICALS PALATALS

1. El verb voler

1.1 Resultats de la primera persona del present d’indicatiu

1.2 Resultats del present de subjuntiu

2. Els verbs amb radical acabat en -ny-

2.1 Resultats del morfema L

2.2 Resultats del morfema pita

3. Els verbs incoatius de radical

3.1 Resultats del morfema L

3.2 Resultats del morfema pita

4. Conclusions

X. CASOS DE VELARITZACIÓ DIALECTAL O TARDANA

1. Els verbs cabre i saber

1.1 Resultats del present de subjuntiu

1.2 Resultats del morfema pita

2. El verb vendre

2.1 Resultats del morfema L

2.2 Resultats del morfema pita

3. Els verbs de la tercera conjugació

3.1 Resultats del morfema L

3.2 Resultats del morfema pita

4. Conclusions

XI. LA VELARITZACIÓ DELS PARTICIPIS DE LA SEGONA CONJUGACIÓ

1. Resultats dels verbs amb pita inicial en /g/

1.1 Resultats del verb poder

2. Resultats dels verbs incoatius de radical

3. Resultats dels verbs amb participis amb la marca -s-

4. Resultats del verb ser

5. Conclusions

XII. TENDÈNCIES GENERALS DE LA VELARITZACIÓ

1. Ordenació dels principis de la morfologia natural en català general

2. Conflictes entre naturalitat morfològica i marcatge fonològic en valencià

3. El procés de desvelarització del català general

4. Cronologia del procés de velarització

XIII. CONCLUSIONS

XIV. REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES