Els constructors de l'Horta de València

L’Horta de València és l’àrea irrigada històrica més gran i coneguda de la Mediterrània occidental i s’ha discutit durant molt de temps quins n’eren realment els orígens; ara sabem que estan vinculats, sens dubte, al període d’al-Àndalus. Més enllà d’aquest debat, la present obra empra els mètodes de l’arqueologia hidràulica i l’anàlisi morfològica de les estructures agràries per a analitzar la formació i l’evolució de l’horta en relació amb la societat andalusina, que s’hi erigeix com l’autèntic objecte d’estudi. En quin moment, com i per què van forjar i ampliar els grups camperols andalusins l’Horta de València? Ací es proposen diverses fases de construcció, que pareixen estar relacionades amb l’evolució i els canvis socials que es van produir durant aquella època, i fins i tot es planteja una hipòtesi d’adscripció cronològica per a cada fase. També s’analitza el paper que hi va tenir la ciutat de València com a seu del mercat i del poder, així com la possible intervenció dels diversos estats islàmics andalusins en tota aquella evolució, en el context d’una societat tributària com era l’andalusina.

PRÒLEG, per Enric Guinot

INTRODUCCIÓ

 Dos falsos debats: l’origen de les grans hortes fluvials

 Objectius i metodologia: la societat andalusina a través dels espais agraris irrigats

I. LA SOCIETAT RURAL ANDALUSINA.

 1. Els antecedents historiogràfics

 2. El «paradigma» tribal de Guichard

 3. La societat a través del territori: castells, alqueries i espais agraris

 3.1 El poblament rural de Šarq al-Andalus.

 3.2 L’aportació de l’arqueologia hidràulica: xarxes d’alqueries i espais irrigats

 3.3 El debat actual: la relació entre el món rural i les ciutats

 4. Estructura socioeconòmica i funcionament intern de les comunitats rurals

 4.1 Llinatges i habitatges: l’organització social i el model familiar andalusí

 4.2 L’organització política de les aljames i la coordinació dels processos de treball

 4.3 L’estratificació social i la suposada dissolució dels lligams gentilicis

 5. Societat tribal o destribalització? L’evolució de la societat andalusina

II. LA ZONA D’ESTUDI: L’HORTA DE VALÈNCIA

 1. El medi natural

 1.1 La formació geològica de la plana al·luvial de València

 1.2 Barrancs, paleobarrancs i marjals

 1.3 Climatologia i torrencialitat histórica

 2. La xarxa viària històrica

III. ANÀLISI MORFOLÒGICA DELS SISTEMES HIDRÀULICS

 1. La séquia de Montcada (fins al Carraixet)

 1.1 Interpretació morfològica de Paterna

 1.2 Interpretació morfològica de l’Arc de Montcada

 2. La séquia de Quart, Benàger i Faitanar

 2.1 Interpretació morfològica de Manises, Quart i Aldaia

 2.2 Interpretació morfològica de Benàger i Faitanar

 3. La séquia de Tormos

 3.1 Interpretació morfològica de Tormos

 4. La séquia de Mislata

 4.1 Interpretació morfològica de Mislata, Xirivella i Andarella

 5. La séquia de Mestalla

 5.1 Interpretació morfològica de Campanar i Petra

 5.2 Interpretació morfològica de Rambla i Algiròs

 6. La séquia de Favara

 6.1 Interpretació morfològica de Favara

 7. La séquia de Rascanya

 7.1 Interpretació morfològica del pla de Sant Bernat i Palmaret

 7.2 Interpretació morfològica d’Alboraia i Almàssera

 8. La séquia de Rovella

 9. L’horta que va veure Jaume I

IV. CRITERIS D’IDENTIFICACIÓ MORFOLÒGICA

 I ANÀLISI DE CONJUNT

 1. Els parcel·laris posteriors a la conquesta del segle XIII

 1.1 La colonització i el concepte de «regularitat orgànica»

 1.2 La densificació parcel·lària del Repartiment

 2. Els espais hidràulics andalusins: identificació, morfologia i superfície

 2.1 Una classificació morfològica

 2.2 Anàlisi de les mides de superfície

 2.3 La qüestió del parcel·lari andalusí

 3. L’estructura dels sistemes hidràulics

V. LES FASES DE CONSTRUCCIÓ DE L’HORTA DE VALÈNCIA

 1. Els antecedents: l’ager valentinus en època romana

 1.1 El problema dels aqüeductes de Riba-roja

 1.2 El debat sobre les centuriacions

 1.3 Restes de centuriacions romanes en el paisatge agrari de l’Horta

 2. La fase 1: els primers grups camperols

 2.1 Els conceptes de ḥāra i qarya: un reflex de la societat tribal en el poblament?

 2.2 Els Hawwāra i els altres: el paper de les tribus en la construcció de l’Horta

 3. La fase 2: les ampliacions dels sistemes hidràulics

 3.1 Grups immigrats i segmentació: els nous acords per l’aigua

 4. La fase 3: densificació i abandonament del disseny proporcional

 4.1 El desenvolupament de l’Estat i la ciutat com a probable explicació

VI. EVOLUCIÓ DIACRÒNICA DE L’HORTA DE VALÈNCIA

 1. Les fonts escrites prèvies a la conquesta cristiana

 2. L’arqueologia d’excavació: datacions absolutes

 3. Quan i en quin ordre es van construir les séquies de l’Horta de València?

 3.1 El cas de la triple séquia de Mestalla i la construcció de la séquia d’Isba

 4. Una proposta de datació de les fases de construcció de l’Horta

VII. LA CIUTAT: CENTRE D’INTERCANVIS I SEU DEL PODER

 1. La ciutat com a seu del mercat

 1.1 Mercat rural i mercats urbans

 1.2 Els mercats de Madīnat Balansiya i la seua xarxa d’alqueries

 2. La ciutat com a seu del poder

 2.1 Formació i desenvolupament urbà de Madīnat Balansiya

 2.2 L’organització territorial del hāwz de Madīnat Balansiya

VIII. L’ESTAT I LES HORTES PERIURBANES

 1. El sūlṭan. Què és l’Estat en el món islàmic medieval?

 2. Els estats islàmics i la construcció de canals d’irrigació

 2.1 Activitat hidràulica estatal en l’Horta de València

 3. El limitat control estatal de la irrigació

 3.1 El ṣāḥib al-sāqiya

 3.2 La wakālat al-sāqiya de Mubārak i Muẓaffar

 4. Modificacions de l’espai agrari perirubà: rafals i reals

 4.1 El debat sobre la naturalesa dels rafals

 4.2 Els rafals de l’Horta de València

 4.3 La qüestió dels manzīl i altres concessions de terra

 4.4 Els riyād i els horts: on estaven emplaçats

CONCLUSIONS

BIBLIOGRAFIA CITADA

APÈNDIXS

I. Esquema de divisió dels sistemes hidràulics de l’Horta de València

II. Superfície i tipologia dels espais hidràulics andalusins

III. Llista de topònims de l’Horta de València relacionats amb hortes andalusines

IV. Llista de rafals del terme de València recollits al Llibre del Repartiment

V. Apèndix gràfic