El solc de l'escriptura

Martí Domínguez y Barberà (1908-1984) ocupa un lugar destacado en la historia del periodismo valenciano del siglo XX. En la década de los cuarenta y cincuenta logró un notable protagonismo al frente del diario Las Provincias de donde le echaron debido a los continuos enfrentamientos con la censura. Después, y hasta su muerte, se convirtió en un columnista de referencia que no dejó nunca de publicar entre otros medios en Levante, Hoja del Lunes, Valencia-fruits, Diario de Valencia y Noticias al Día. El presente trabajo es el fruto del estudio de este conjunto discursivo y culmina un proceso de investigación del autor sobre Martí Domínguez periodista, iniciado el 1994 con la antología de artículos «Testimoni d'un temps».

ÍNDEX
PRÒLEG, de José M. Bernardo Paniagua
1. JUSTIFICACIÓ
2. LA TRAJECTÒRIA PERIODÍSTICA DE MARTÍ DOMÍNGUEZ
1. L’influx de la formació
2. L’assaig de Llevant
3. El camí cap a la professionalització
4. L’arribada a Las Provincias
5. El tercer director
6. La persecució. La ruptura
7. La represa a Valencia-fruits
8. Els darrers anys: columnista i escriptor
3. L’OBRA PERIODÍSTICA
1. Anàlisi del discurs periodístic
1.1 L’estil, la sintaxi i el lèxic
1.2 L’adjectivació
2. La retòrica del discurs periodístic
2.1 La persuasió enginyosa: la ironia i la metàfora
3. Selecció i anàlisi dels temes
4. Producció del discurs i rutines professionals
4.1 La producció periodística
- 4.1.1 Algunes estructures discursives
- 4.1.2 El punt de vista
4.2 Censura i autocensura
- 4.2.1 La censura franquista
- 4.2.2 Martí Domínguez en el punt de mira de la censura
5. Periodística de la recepció
5.1 La correspondència
5.2 Les polèmiques periodístiques
4. L’OPINIÓ PERIODÍSTICA DE MARTÍ DOMÍNGUEZ
1. El compromís valencianista
2. El compromís de la fe
CONCLUSIONS
BIBLIOGRAFIA