Índex
Índex
ÍNDEX
Presentació
INTRODUCCIÓ
1. Algunes dades contextuals sobre el concepte «predicatiu»
2. Els objectius i el marc teòric d’aquest treball
2.1 Naturalesa teòrica del concepte «predicatiu». Sintaxi i Semàntica lèxica
2.2 L’entorn teòric de la relació sintàctica predicativa
PRIMERA PART. SOBRE ELS TRACTAMENTS DEL CONCEPTE «PREDICATIU»
1. EL CONCEPTE «PREDICATIU» EN CINC MANUALS CATALANS
1.1 Una introducció a la problemàtica tradicional
1.2 La «qualitat» i la coherència
1.3 Conclusions més importants
2. EL CONCEPTE «PREDICATIU» EN TRES TREBALLS DIFERENTS: RIEGEL (1985), GUTIÉRREZ (1986) I LONGRÉE (1991)
2.1 És Port-Royal l’origen de les definicions actuals del concepte «predicatiu»? Paràfrasis i verb
2.2 Pot tenir un concepte diverses definicions? Anàlisi de l’estat de la qüestió de Riegel (1985)
2.3 El plantejament de Riegel (1985): entre el semantisme i l’immobilisme
2.3.1 Comentaris sobre la concepció lingüística de Riegel
2.3.2 La concepció predicativa de Riegel
2.4 Gutiérrez (1986): un acostament a la Sintaxi
2.5 Longrée (1991): una investigació fonamentada en les relacions sintàctiques
2.5.1 Predicatius «± de règim»
2.5.2 La proposta de Longrée
2.6 Nota breu sobre l’aposició
2.7 El concepte «predicatiu» i els locatius i comitativa-instrumentals
2.7.1 Dades i raons a favor de l’ampliació del concepte «predicatiu»
2.7.2 Alguns avantatges del bandejament sintàctic de la «qualitat»
3. CINC PROPOSTES GENERATIVISTES SOBRE ELS PREDICATIUS
3.1 Una proposta sense «cap dificultat òbvia»: les «oracions reduïdes» o «clàusules menors»
3.2 Als antípodes de la tradició: l’adjectiu seria el nucli del nom
3.3 Els predicatius que no serien de règim: una proposta que redueix el SV al verb
3.4 Una proposta sense constituents buits per als predicatius que no serien de règim
3.5 Comentari breu sobre la «teoria de la predicació»
3.6 Conclusions més importants sobre les propostes generativistes comentades
3.7 Alguns problemes relativament estesos
3.7.1 Poca amplitud de mires
3.7.2 Un primer efecte de la situació teòrica sobre els predicatius: descriure sense explicar
3.7.3 Un altre efecte de la situació teòrica sobre els predicatius: abús del signe d’agramaticalitat i errors.
4. CONCLUSIONS MÉS IMPORTANTS SOBRE ELS TRACTAMENTS DEL CONCEPTE «PREDICATIU»
4.1 Sobre l’abast categorial dels constituents predicatius
4.2 Sobre els altres factors del concepte «predicatiu»
SEGONA PART. UN INTENT D’AFRONTAR ELS PROBLEMES MÉS BÀSICS DEL CONCEPTE «PREDICATIU»
5. UN EMMARCAMENT GENERAL DEL CONCEPTE «PREDICATIU»
5.1 Emmarcament general del concepte «predicatiu»
5.2 Sobre el nucli de l’oració: un camí que podria ser tan Vell com Aristòtil
5.3 Un emmarcament del concepte «predicatiu»
5.3.1 La relació sintàctica predicativa
5.3.2 Més relacions sintàctiques
5.3.3 Constituents predicats i constituents predicatius
5.3.4 Algunes conclusions i una absència
6. SOBRE EL FUNCIONAMENT VERBAL
6.1 Introducció
6.2 Alguns problemes de prendre el verb com a nucli del predicat
6.3 El verb com a categoria relacionant
6.4 El verb com a relacionant reflexiu. «Importància» de l’objecte directe
6.5 El règim verbal
7. SOBRE LA CONSTRUCCIÓ PREDICATIVA
7.1 Sobre els predicatius del subjecte
7.2 Sobre l’estructuració sintàctica de l’expansió general predicativa
7.3 Sobre la possibilitat que un predicatiu tinga dues relacions sintàctiques amb dues expansions nominals
7.4 La recursivitat i la construcció predicativa
7.5 Repercussió semàntica del verb sobre la construcció predicativa objectiva
7.6 Sobre la distinció «±règim» en relació als predicatius de l’objecte directe
7.7 Algunes qüestions semàntiques sobre els predicatius objectius
7.8 Els predicatius objectius i la hipòtesi transformacional
7.9 Els predicatius no subjectius ni objectius
8. CONCLUSIONS MÉS IMPORTANTS SOBRE LA HIPÒTESI DEL CONCEPTE «PREDICATIU»
8.1 Sobre l’emmarcament general del concepte «predicatiu»
8.2 Sobre el funcionament verbal
8.3 Sobre la construcció predicativa
8.3.1 Construcció predicativa i verb
8.3.2 Justificació teòrica de les construccions predicatives
8.3.3 Les construccions predicatives objectives i les hipotètiques variacions semàntiques de lexemes verbals
8.3.4 Sobre la distinció «±règim» en les construccions predicatives objectives
8.3.5 La construcció predicativa més enllà de l’objecte directe
8.4 Conclusions generals
BIBLIOGRAFIA
ÍNDEX DE MATÈRIES
ÍNDEX D’AUTORS
