El feudalisme comptat i debatut

Fa a penes trenta o quaranta anys el feudalisme català encara era percebut com una variant marginal i imperfecta d'un feudalisme clàssic que es circumscrivia a l'espai comprès entre el Loira i el Rin. El col·loqui de Girona de 1985, organitzat sota el doble impuls renovador de les obres de Pierre Bonnassie i Pierre Guichard, capgirà radicalment aquesta visió, en valorar els trets originals del feudalisme català, de la seua formació i expansió, i en introduir paral·lelament l'estudi d'aquelles societats d'al-Andalus que a partir del segle XII van ser objecte de conquesta per part dels feudals catalans. Disset anys després, aquest nou col·loqui celebrat a Barcelona aprofundeix en moltes d'aquestes orientacions i línies de recerca, com ara l'examen dels processos de conquesta i colonització dins un procés més general d'expansió del feudalisme i el necessari recurs a l'arqueologia, imprescindible per a mesurar les grandàries, densitats i sentit dels establiments pagesos, tant feudals com andalusins. També s'hi examinen amb nova llum les relacions entre senyors i pagesos, atenent i integrant tant l'estructura de classes com les transformacions produïdes per les variables econòmiques, els canvis en les magnituds i la composició del producte agrari, el procés de diferenciació interna de la pagesia i l'emergència de nous grups socials.

PRÒLEG

ADREÇA INAUGURAL. L’ENDEMÀ DE MIL I UNA NITS

FEUDALISM AND REVOLUTION IN THE MAKING OF EUROPE

LA CONSTRUCCIÓ D’EQUIVALÈNCIES ENTRE COSES EN LA DOCUMENTACIÓ DELS SEGLES IX A L’XI

FEUDALISME: LLIBERTAT I SERVITUD

TRADICIONS JURÍDIQUES EN L’ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA

A L’EDAT MITJANA: EL CAS DE L’ALISCARA-HARMISCARA I LA HUMILIACIÓ PENITENCIAL, ELS PRIMERS COMPTES CATALANS. ELS NÚMEROS PRIMERENCS DEL FEUDALISME

DE LA FI DE L’IMPERI AL FEUDALISME. PROBLEMES D’ARQUEOLOGIA I HISTÒRIA

EL NAIXEMENT D’UN NOU PAISATGE: CATALUNYA ALS SEGLES IX-XII

ARQUEOLOGIA DE LA CONQUESTA. REGISTRE MATERIAL, SUBSTITUCIÓ DE POBLACIONS I TRANSFORMACIÓ DE L’ESPAI RURAL VALENCIÀ (SEGLES XIII-XIV)

UNA ARQUEOLOGIA COLONIAL: ESPAIS ANDALUSINS I POBLADORS CATALANS A LES ILLES BALEARS

EL CISTER CONQUERIDOR. EL SENTIT DE L’AGRICULTURA SILENCIADA

ELS CONQUERIDORS DE MITJAN SEGLE XII: COM APRENEN A SER-HO

ESTRUCTURACIÓ FEUDAL D’UN NOU TERRITORI AL SEGLE XII: L’EXEMPLE DE LLEIDA

DE SOLDATS DE FORTUNA A PAGESOS: ELS PRIMERS COLONITZADORS DE MALLORCA

LA PLACE DE LA DÎME OU ZAKAT DANS LA FISCALITÉ MUSULMANE AU MOMENT DE LA CONQUÊTE CHRÉTIENNE

EL DESPLEGAMENT FEUDAL SOBRE EL PAÍS VALENCIÀ. REPARTIMENT I COLONITZACIÓ A L’HORTA DE VALÈNCIA: MONTCADA (1239-1246)

ESTRUCTURA DE LA PROPIETAT I MERCAT DE LES RENDES A LA VALÈNCIA POSTERIOR A LA CONQUESTA (1238-1350)

MASOS GRASSOS A LA VALL D’AMER (SEGLES XIV-XVI): MASOS «AD BENEVISUM» I ESTRUCTURES SENYORIALS

LA DIFERENCIACIÓ PAGESA A LA DIÒCESI DE GIRONA (SEGLE XIV): UNA NOTA METODOLÒGICA

PETITS SENYORS I GRANS PAGESOS. DIFERENCIACIÓ I CONFLICTIVITAT SOCIAL A LA RURALIA DE MALLORCA (1229-1350)

PAGESOS QUE INNOVEN. LA PETITA EXPLOTACIÓ EN LES TRANSFORMACIONS AGRÀRIES DE LA FI DE L’EDAT MITJANA

«THIN HEGEMONY» AND CONSENSUAL COMMUNITIES IN THE MEDIEVAL CROWN OF ARAGON

LA CIUTAT CONTRA EL CAMP A LA TARDOR MEDIEVAL

BALANÇ FINAL (I PROVISIONAL)