Sinopsi
Detalles
La forma és la veu amb la que l'assagista dirigeix les seues preguntes a la vida. La forma de l'assaig, encara havia de recórrer el camí cap a la independència traçat ja per la poesia. En aquest camí, hauria de fer-se càrrec de la duplicitat de vivències entre "la" vida i la "vida", entre la imatge i la significació, entre l'ànima i les formes, una duplicitat que impedia contínuament que hi haguera destinació en els escrits dels assagistes. Si el problema de la destinació ha determinat sempre el problema de la forma, els assajos d'"El alma y las formas" havien de ser irònics: l'assagista es refereix a les qüestions més importants de la vida des de la superfície, allunyat de les profunditats de les que parla. L'assagista rebutja les seues pròpies esperances d'haver arribat alguna vegada a l'últim: «L'assaig crea per si mateix els pressupostos del poder de convicció i de la validesa del que ha vist.»
Índex
Índex
ESTUDIO PRELIMINAR:
La comedia sin alma, Antonio Lastra
Bibliografía
Nota a la edición
EL ALMA Y LAS FORMAS
ENSAYOS
Georg Lukács
Sobre la esencia y forma del ensayo: carta a Leo Popper
Platonismo, poesía y las formas: Rudolf Kassner.
La forma se rompe al chocar con la vida: Søren Kierkegaard y Regina Olsen.
A propósito de la filosofía romántica de la vida: Novalis.
El espíritu burgués y l’art pour l’art: Theodor Storm
La nueva soledad y su lírica: Stefan George.
Nostalgia y forma: Charles-Louis Philippe
El instante y las formas: Richard Beer-Hofmann
Riqueza, caos y forma: un diálogo sobre Laurence Sterne
Metafísica de la tragedia: Paul Ernst
ÍNDICE ONOMÁSTICO
