+34 96 386 41 15

PUV - Publicacions Universitat València

El agustinismo político

Ensayo sobre la formación de las teorías políticas en la Edad Media

Henri-Xavier Arquillière

Ignacio Massot Puey

Col·lecció: Coeds. Editorial Universidad de Granada

ISBN: 978-84-370-6184-9

Matèria: història

Submatèries: història medieval

Idioma: castellà

Coeditor: Editorial Universidad de Granada

Any ed.: 2005

Enquadernació: rústica

Format: 14 x 21 cm.

Pàgines: 190 pp.

Sant Agustí afirmà, després de sant Pau i de la tradició patrística, el deure d'obediència, fins i tot als emperadors pagans, excepte en els casos en què les seues prescripcions fossen incompatibles amb la consciència cristiana. Un estudi que demostra l'error d'atribuir a sant Agustí un desconeixement del dret natural de l'Estat.

Disponibilitat: En existències

11,00 €

Sinopsi

Detalles

No hi ha una elaboració tan rellevant, tan decisiva, de la teologia política del cristianisme com La ciutat de Déu de sant Agustí, que fa suma i balanç de l'actitud de l'Església davant el món de l'Antiguitat. La seua influència es deixa sentir al llarg dels segles i culmina en les posicions de l'Església medieval, que reclama competències i atribucions en l'esfera secular, de tutela, de control, de supremacia, segons els casos. La història ulterior d'Occident és la història de la pugna per alliberar la res publica d'aquesta mena de tutela. La reconstrucció de la teologia política del cristianisme esdevé una història apassionant, una clau per a entendre aspectes decisius d'un passat que encara projecta ombra sobre esdeveniments del tot actuals. Aquest estudi clàssic permet una aproximació detallada i documentada al pensament polític de sant Agustí, al llarg de diversos capítols centrats en el dret natural de l'Estat, el concepte de justícia, la configuració de l'agustinisme polític, la concepció imperial de Carlemany i l'aspiració hegemònica del papat medieval. L'agustinisme polític és una porta d'entrada privilegiada a les teories polítiques de l'Edat Mitjana, que al seu torn constitueixen el rerefons d'una originalitat decisiva d'Occident: la formació, aconseguida amb sang, suor i llàgrimes, d'una esfera pública secular i aconfessional, amb separació estricta entre l'Església i l'Estat.