Sinopsi
Detalles
El diable va arribar a Amèrica protegit per l'imaginari col·lectiu i el mite tradicional, però els autors del discurs contra la màgia i els propis colonitzadors van afirmar que sempre havia estat allí, exercint com a senyor dels naturals, proclamant-se déu entre les supersticions i les idolatries. Així que va ser necessari gestionar en la continuïtat dels discursos que alertaven, alliçonaven i protegien contra un enemic capaç de disfressar-se i adoptar formes rituals autòctones; va començar llavors una nova etapa en la redacció de textos assimilats a la tradició del discurs demonològic. L'atenció es va centrar en la idolatria; l'enfocament va adaptar el seu prejudici diferenciador, i el format va recórrer al tractat, a l'informe, i la literatura. En el present llibre s'analitzen algunes mostres representatives d'aquest procés cultural esdevingut en l'època novohispana, però detectable encara sota les bases de la nostra idiosincràsia, a la llum de la teoria que Occident havia llegat per a comprendre la presència del mal i els seus representants en el món.
