L’obra dóna compte d'un dels tòpics més controvertits de l'Estètica contemporània: la fi de l'art. Per a això, analitza les transformacions que va patir l'art i les teories filosòfiques que van conduir a considerar que podria tindre un final. Hegel és referent imprescindible en aquest context perquè va elevar l'art a la més alta consideració, però va afirmar també que era ja un tema del passat. Aquesta sentència va provocar innombrables interpretacions, que el llibre recull i sintetitza, per a destacar, d’entre totes, la d’Arthur Danto, el diàleg del qual amb Hegel permet comprendre com el que acaba és una comprensió sobre l’art nascuda en l’època moderna. Saber més
Aquesta pàgina web utilitza cookies pròpies i de tercers amb fins tècnics, d'anàlisi del trànsit per facilitar la inserció de continguts en xarxes socials a petició de l'usuari . Si continua navegant , considerem que accepta el seu ús. Per a més informació consulte la nostra política de cookies.