Moments clau de la història de la llengua catalana

Antoni Ferrando Francés  es catedrático emérito de Filologia Catalana de la Universitat de València (UV). Ha sido director del Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana (IIFV) y del Departament de Filologia Catalana de la UV. Es miembro del IIFV, del Institut d’Estudis Catalans, de la Fundación Huguet y correspondiente de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. Ha sido miembro de la Acadèmia Valenciana de la Llengua (2001-2021), presidente de la Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (2012-2017), fundador y primer director de la revista ‘Caplletra’, de la colección Biblioteca Sanchis Guarner de la IIFV y codirector de la colección Biblioteca Lingüística Catalana de la UV. Se ha especializado en historia de la lengua, historia de la cultura y edición de textos. Entre sus publicaciones destacan ‘Consciència idiomàtica i nacional dels valencians’ (1980) ‘Els certàmens poètics valencians’ (1983), ‘Sobre el marc històric de “Curial e Güelfa”’ (1997), ‘El paper dels primers editors (1473-1523) en la fixació del català modern’ (1999), ‘Història de la llengua catalana’ (en colaboración con Miquel Nicolás, 2005, 2011), ‘De Xarq al-Andalus a Regne de València. La situació lingüística i sociolingüística a les terres valencianes al segle XIII’ (2010), ‘La gènesi romana d’una norma lingüística catalana de segle XV’ (2011), ‘La construcció de la norma cancelleresca catalana’ (2016), ‘Aportacions a l’estudi del català literari medieval’ (2018), ‘El model lingüístic de “Curial e Güelfa”‘ (2018), ‘Fabra, Moll i Sanchis Guarner. La construcció d’una llengua moderna de cultura des de la diversitat’ (2018, 2019), ‘La poliglòssia en la predicació de Vicent Ferrer’ (2020), ‘Llorente i Blasco Ibáñez: entre la política i la literatura’ (2021), ‘Els orígens històrics del valencià’ (2023). Ha traducido y dirigido la edición del ‘Llibre del Repartiment de València’ (1978) y ha sido editor de los ‘Estudis lingüístics i culturals sobre “Curial e Guelfa”’ (2012).

Nota de l’editor

SOLEMNE ACTE D’INVESTIDURA COM A DOCTOR “HONORIS CAUSA” DE L’EXCM. SR. ANTONI M. BADIA I MARGARIT

Laudatio acadèmica a càrrec del Dr. Antoni Ferrando Francés

Lectio pronunciada pel Dr. Antoni M. Badia i Margarit

Paraules de cloenda de l’Excm. Sr. Rector Francisco Tomás Vert

MOMENTS CLAU DE LA HISTÒRIA DE LA LLENGUA CATALANA

Presentació

I La forja d’una llengua

1. L’ORIGEN DE LA LLENGUA CATALANA

2. ENTORN DEL CONCEPTE DE “ROMANITZACIÓ”. A PROPÒSIT DELS ORÍGENS DE LA LLENGUA CATALANA

3. LA LLENGUA CATALANA MIL ANYS HA: DUES FRONTERES INTERNES QUE NO SEPAREN

4. COMUNICACIÓ VERBAL ENTRE ROMANÇ I LLATÍ A L’ÈPOCA D’ORÍGENS DE LA LLENGUA

5. L’ALT URGELL I EL CATALÀ OCCIDENTAL NAIXENT

6. OCCITÀ I CATALÀ: RAONS HISTÒRICO-LINGÜÍSTIQUES D’UNA SEPARACIÓ

II Aspectes lingüístics i literaris de la llengua a la baixa edat mitjana

1. LA LLENGUA DE RAMON LLULL

2. DIALECTALISMES BALEÀRICS EN RAMON LLULL? UNA QÜESTIÓ DE MÈTODE

3. COHERÈNCIA I ARBITRARIETAT DE LA SUBSTITUCIÓ LINGÜÍSTICA DINS LA CRÒNICA DE JAUME I

4. CALCS LINGÜÍSTICS EN LES LLETRES REIALS ESCRITES PER JOHAN DE COLOMA, SECRETARI DE FERRAN EL CATÒLIC DE 1483 A 1510

III L’impacte de l’humanisme

1. DEFENSA I IL·LUSTRACIÓ DE LA LLENGUA CATALANA A LA FI DEL SEGLE XV

2. 325 REGLES DE ESQUIVAR VOCABLES A LA CERCA D’AUTOR

3. LA PREOCUPACIÓ PER LA LLENGUA ENTRE ELS SEGLES XV I XVI

4. CRISTÒFOR DESPUIG: IDEOLOGIA I LLENGUA

IV La construcció d’una llengua moderna de cultura

1. POMPEU FABRA I LA RESTAURACIÓ DE LA LLENGUA CATALANA

2. PARAL·LELISME ENTRE NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA I NACIONALISME A CATALUNYA

3. EL PRIMER CONGRÉS INTERNACIONAL DE LA LLENGUA CATALANA COM A PRECEDENT DE LA NORMATIVA COMPOSICIONAL

4. EL PROCÉS D’UNIFICACIÓ DE L’ORTOGRAFIA CATALANA

5. ANTONI M. ALCOVER: UNITAT I DIVERSITAT DE LA LLENGUA

6. POMPEU FABRA, SIGNE D’UNITAT

7. ENRIC PRAT DE LA RIBA I LA LLENGUA CATALANA

8. LA NORMATIVA DE LA LLENGUA CATALANA. PRINCIPIS, MANERES I RESPONSABILITATS

9. REQUISITS PER A UNA LLENGUA DE CULTURA