El naixement d'una vila rural valenciana

Tras la ocupación militar del territorio valenciano, primera fase de la conquista del siglo XIII, se inició un proceso de colonización, de reorganización de la población y del espacio agrario, edificados sobre las antiguas estructuras andalusíes. Catalanes y aragoneses iban a instalarse en aquella tierra de promisión, e iban a dotar a aquel territorio de una nueva identidad cristiana y feudal. La debilidad y la inseguridad iniciales de las estructuras sociales pronto dieron paso a la puesta en marcha de actividades económicas diversas. Concentaina se convertía así en un núcleo agrario consolidado y organizado, y asumía el papel de centro de un mercado comarcal, que permitió la llegada de nuevos contingentes y el enriquecimiento del vecindado. Este vecindado sería poco homogéneo desde el principio y, además, sufriría fuertes convulsiones. La vida de los colonos contestanos se debatía durante aquellos años entre las razias contra los sarracenos y las artigas, entre el fragor de las espadas y los golpes de azada.

Carmel Ferragud Domingo  es profesor de Historia de la Ciencia y miembro del Instituto Interuniversitario López Piñero (Universitat de València). Sus líneas de investigación se han centrado en la práctica de la medicina y la albeitería, así como en el estudio sociológico de los practicantes de la medicina a partir de prosopografías. Entre sus publicaciones destacan ‘Medicina i promoció social a la baixa edat mitjana’ (CSIC, 2005), ‘La cura dels animals: menescals i menescalia a la València medieval’ (Afers, 2009) y ‘L’hospital, la dona i el capellà: Sant Andreu de Mallorca (1230-1445)’ (Afers, 2022).

ÍNDEX
PRÒLEG
INTRODUCCIÓ
I. DEL PAISATGE NATURAL AL PAISATGE TRANSFORMAT: LES ESTRUCTURES DE POBLAMENT I L’ESPAI AGRARI
1. El domini del bosc
2. La xarxa del poblament
3. Atermenant l’espai
4. Lectura del paisatge agrari: parcel·les i conreus
5. Les xarxes de regadiu
II. LA CONSTRUCCIÓ D’UN ESPAI PER VIURE
1. Els nouvinguts s’instal·len
2. Fesomia del nou centre colonitzador
3. Dificultats en la consolidació del centre colonitzador contestà
4. Direcció política i espiritual per als colons
- El justícia, els jurats i el mostassaf
- L’aljama sarraïna sota el poder cristià
5. El paper social dels professionals liberals en l’organització vilatana: metges, notaris i advocats
6. Controlar i organitzar l’espai rural: els guardianatges
III. EL TREBALL AGRARI
1. Formes de conducció de la terra
- Terres censals i arrendaments
- El treball mitger: eixàrics i parcers
- Llauradors sense terra
2. Camperols en acció. Conreus i pràctiques agràries
- La precària integració del ramat en les explotacions agrícoles
3. Les bèsties i el ramat
- Els animals de treball
- Animals per a l’alimentació
IV. SENYORIA I FISCALITAT
1. Titularitat i gestió de la senyoria
2. Les fonts de la renda
- La peita i els ingressos secundaris
- Els monopolis o regalies
- Fiscalitat mudèjar
- Les rendes de l’Església
V. ELS INTERCANVIS COMERCIALS I EL TREBALL ARTESANAL
1. Les transaccions amb productes agraris
2. El mercat dels diners: el crèdit
- Protagonistes i ritmes del crèdit
3. El mercat de la terra
4. Drapers i obradors: la comercialització dels teixits
5. La morositat i la justícia
6. Mercat i desigualtat social
7. El treball al medi urbà: artesans i assalariats domèstics
VI. LA COMUNITAT VEÏNAL: UN TOMB PER LA VIDA QUOTIDIANA
1. Famílies contestanes
2. Interiors domèstics
3. Xarxes de solidaritat
4. No solament de pa. Els parroquians, la religiositat i els ministres de Déu
5. Una vida quotidiana conflictiva
- Injúries, atacs i baralles
- Els àmbits del joc i de la prostitució
- Furts, maltractes i fraus en el bestiar
6. Mudèjars, cristians i jueus. Cocentaina cruïlla de cultures
VII. COCENTAINA DINS UN SEGLE DE CREIXEMENT