Pràctiques escèniques de l'edat mitjana als segles d'or

L'objectiu d'aquest manual és facilitar a l'estudiant una aproximació a la realitat teatral hispànica des de l'època medieval fins a la fi del barroc i, a partir d'un concepte que va més enllà del de literatura dramàtica, situar-nos en el terreny de la representació, esdeveniment irrepetible en el qual un conjunt d'accions dramàtiques són realitzades per uns actors davant un públic i en un espai i un temps determinats. Allò que ens interessa és, doncs, l'heterogeni conjunt de signes procedents de les més distintes disciplines que, combinats, formen el fet teatral. Per primera vegada a l'Estat espanyol, professors universitaris publiquen un manual pedagògic des d'aquesta perspectiva interdisciplinar que defineix el teatre en la modernitat.

Índex
INTRODUCCIÓ
PART I: EDAT MITJANA
Capítol 1. Introducció. Problemes generals
1.1 Aproximació als elements constitutius de la representació medieval
1.2 El teatre i l’Església
1.3 L’actor professional en l’edat mitjana
Capítol 2. Els drames litúrgics
2.1 El drama litúrgic pasqual
2.1.1 El Quem quæritis i l’origen del teatre medieval
2.1.2 La visitatio sepulchri
2.1.3 Altres drames pasquals
2.2 El drama litúrgic de Nadal
2.2.1 L’Auto de los Reyes Magos
2.2.2 Ordo prophetarum i Cantus sybillæ
2.3 La posada en escena
Capítol 3. El drama religiós (segles XIV-XVI)
3.1 Les representacions fixes a l’aire lliure
3.1.1 Les mansions més freqüents. L’infern
3.1.2 El paradís
3.2 El drama religiós dins el temple
3.2.1 Les portes
3.2.2 L’andador
3.2.3 El cadafal
3.2.4 La dimensió vertical
3.3 Les consuetes catalanes del segle XVI
3.4 Tres claus de la posada en escena a l’època medieval tardana
3.4.1 Moviment enfront d’estatisme
3.4.2 Hieratisme enfront d’espasme
3.4.3 Convenció enfront de realisme
3.5 La representació itinerant
3.5.1 Les entrades reials
3.5.2 La processó del Corpus
3.6 El teatre a Castella a la fi de l’edat mitjana
PART II: SEGLE XVI
Capítol 4. El teatre castellà al segle XVI: els llocs de representació
4.1 El temple com a contenidor tradicional
4.2 La sala i el naixement del nou teatre castellà
4.3 Universitats i col·legis
4.4 El carrer com a escenari
4.5 Dels patis provisionals als edificis teatrals estables
Capítol 5. La posada en escena durant aquest període. Les pràctiques
escèniques
5.1 Les primeres reflexions sobre la naturalesa del fet teatral
5.2 El segle XVI i les teories teatrals. El concepte de «pràctica escènica»
5.3 La pràctica escènica cortesana
5.3.1 Les relacions autor/actor/públic i la pràctica escènica cortesana
5.3.2 La idealització com a objectiu
5.3.3 Tipologia dels espectacles cortesans
5.3.4 Les representacions teatrals
5.4 La pràctica escènica erudita
5.5 La pràctica escènica «populista»
5.5.1 Els precedents
5.5.2 La influència italiana
5.5.3 Les formes de representació
Capítol 6. Feblesa del teatre català durant el període
6.1 La recerca d’uns nous marcs escenogràfics
6.1.1 La tradició: persistència i pervivència
6.1.2 Les noves alternatives
6.1.3 Els espais
6.2 La posada en escena dins els espais sagrats
6.2.1 El teatre als temples
6.2.2 El teatre a les processons
6.3 La posada en escena cortesana
6.3.1 El teatre a palaus i cercles cortesans
6.3.2 Entrades i festes cortesanes de caire públic
6.4 Una supervivència difícil
PART III: EL SEGLE XVII
Capítol 7. El teatre com a celebració i ideologia als segles d’or
7.1 Una síntesi de pràctiques escèniques
7.2 Aspectes de la cultura barroca referits a la pràctica escènica: novetat, artifici i mediatització visual
Capítol 8. Els corrals sota l’explotació d’hospitals i confraries
8.1 L’organització econòmica i administrativa dels corrals
8.2 Els teatres estables madrilenys i el model «castellà» .
8.3 El model de teatre mediterrani: la infraestructura teatral valenciana
Capítol 9. La pràctica escènica de la comèdia de corral, o allò que es coneix com a teatre comercial. Període 1580-1620
9.1 Possibilitats de pràctica escènica que oferia el corral o casa de comèdies.
9.2 Ús escènic de la façana del teatre
9.3 Les possibilitats escenogràfiques del tablado
9.4 Les possibilitats de la maquinària o tramoia simple, adaptada al corral
9.5 Els encarregats d’aparences i tramoies. L’ús dels accessoris escènics més avançats, la llum artificial i altres efectes espectaculars
9.6 Evolució de la tramoia de comèdia de corral fins a les comèdies de sants. La que es coneix com a comedia de cuerpo o comedia de ruido
Capítol 10. Evolució de la concepció escenogràfica: l’estudi de la perspectiva, la pintura i l’arquitectura imbricades al teatre. Dels teatres clàssics a Sebastiano Serlio i el model teatral italià.
10.1 L’estudi de la perspectiva com a mitjà per resoldre la representación realista de l’infinit. L’espectador com a centre dinàmic de l’organització escènica
10.2 El teatre com a problema de l’arquitectura. Les especulacions humanístiques i renaixentistes sobre l’escenografia i la perspectiva
10.3 Les conseqüències d’aquesta especulació humanística en la práctica teatral i en el seu significat polític i ideològic
10.4 Les aportacions de Sebastiano Serlio en el Secondo libro del seu tractat Tutte l’opere d’architettura et prospettiva (1545)
Capítol 11. La pràctica escènica de la comèdia cortesana.
Període 1635-1700
11.1 La perspectiva i la codificació vingudes des d’Itàlia
11.2 Primeres representacions de palau i cortesanes a Espanya. El Salón Dorado del Alcázar de Madrid i altres espais habilitats per a la representació
11.3 L’arribada dels ingegnieri italians, Giulio Cesare Fontana i La gloria de Niquea de Juan de Tassis, comte de Villamediana
11.4 Cosimo Lotti i les grans innovacions escenogràfiques
11.4.1 L’existència de l’arc de prosceni i del teló de boca
11.4.2 L’existència de profunditat perspectivista i de bastidors
11.4.3 La il·luminació artificial
11.5 El coliseu del Buen Retiro i la incorporació de Baccio del Bianco
11.5.1 Construcció i estructura general. L’assoliment de la perspectiva règia
11.5.2 La maquinària escènica i l’allunyament definitiu de l’estructura del teatre de corral
11.6 Gust pel desbordament en festes cortesanes i ús de l’exterior del palau
Capítol 12. La pràctica escènica de l’acte sacramental i la festa sacramental barroca
12.1 Definició de l’acte sacramental. Els orígens
12.2 L’antecedent profà de la processó del Corpus: del Leviatan a la tarasca
12.3 La complexitat al·legòrica i emblemàtica del vestuari i de l’escenografia de l’acte sacramental. Els carros i la seua estructura. Les anomenades memorias de apariencias
Capítol 13. L’actor als segles d’or
13.1 Sociologia de l’actor als segles d’or: la consolidació de les estructures professionals durant el període
13.2 Per una teoria de l’actor als segles d’or: el valor visual de l’espectacle teatral. Les Controversias sobre la licitud moral del teatro com a eficaç document visual i tècnic
13.3 L’exigència de la tècnica, la professionalitat i l’aprenentatge de l’actor. Testimoniatges
Bibliografia
Índex onomàstic
Índex de títols
Índex temàtic
Apèndix: taula cronològica