Teoria del coneixement (2a. Ed.)

El trabajo sistemático de problemas relativos al conocimiento humano es una característica sustantiva del pensamiento moderno. No obstante, históricamente, la tradición filosófica en las universidades españolas se ha mostrado muy deficitaria en este campo. La introducción de la epistemología moderna, y de la modernidad en general, en el pensamiento español ha sido un proceso complejo y lleno de obstáculos. No obsntante, a partir de los años setenta del siglo XX se inició un período de renovación muy intenso que cambió radicalmente el panorama. En el ámbito de la teoría del conocimiento, la aportación de Josep Lluís Blasco fue de las más destacadas. Este libro ofrece una aproximación sistemática a los problemas filosóficos que plantea el conocimiento humano. Dividido en cinco grandes apartados que recogen los temas más importantes de la epistemología actual -método, definición y posibilidades de conocimiento, justificación, base empírica del conocimiento y relación entre semántica y epistemología- se dirige a los estudiantes del ámbito de la humanidades, pero también de las ciencias básicas y, más allá, a un público general interesado en los problemas epistemológicos.

PRESENTACIÓ

PRESENTACIÓ A LA SEGONA EDICIÓ

PRIMERA PART

EL MÈTODE EN EPISTEMOLOGIA

Capítol 1. El problema del mètode

Capítol 2. El naturalisme

Capítol 3. El transcendentalisme

Capítol 4. L’anàlisi

SEGONA PART

EL PROBLEMA DEL CONEIXEMENT

Capítol 5. Què és el coneixement? .

5.1 La definició clàssica de coneixement

5.2 El problema Gettier

5.3 Solucions del problema Gettier

5.4 Els casos Gettier reexaminats

5.5 Altres expressions de coneixement

5.6 L’especialització del terme coneixement

5.7 Però no cal desesperar: la necessitat de la justificació

Capítol 6. És possible el coneixement? El problema de l’escepticisme

6.1 Descartes i l’epistemologia moderna

6.2 Del cartesianisme a l’epistemologia contemporània

6.3 La hipòtesi dels cervells a la cubeta

6.4 Les conseqüències de la hipòtesi escèptica

6.5 Escepticisme i justificació

TERCERA PART

EL PROBLEMA DE LA JUSTIFICACIÓ

Capítol 7. El fonamentalisme

7.1 La concepció arquitectònica del coneixement

7.2 El rebuig del regrés infinit i del cercle viciós

7.3 Distinció de dos tipus de creences

7.4 Altres fonamentalismes

Capítol 8. El coherentisme

8.1 Què és la coherència

8.2 Crítiques al coherentisme

8.3 Coherència i experiència

Capítol 9. Internisme/externisme

9.1 Avantatges i inconvenients de l’externisme

9.2 Avantatges i inconvenients de l’internisme

9.3 Internisme i externisme de la justificació i del coneixement

QUARTA PART

LES FONTS DEL CONEIXEMENT EMPÍRIC

Capítol 10. El problema epistemològic de la percepció

10.1 El fenomenisme

10.2 La teoria causal

10.3 Crítica dels sense-data

10.4 Cap a un realisme directe

Capítol 11. La inducció

11.1 El problema de la justificació de la inducció: el trencaclosques

de Hume

11.2 Hempel i la paradoxa dels corbs

11.3 Goodman i el problema de la projectabilitat

11.4 El mètode hipoteticodeductiu

11.5 La inferència de la millor explicació

CINQUENA PART

SIGNIFICAT I CONEIXEMENT

Capítol 12. El problema del significat

Capítol 13. Termes, enunciats, teories

Capítol 14. El dualisme analític/sintètic

Bibliografia